“Darrere de la cançó protesta sempre hi ha una causa justa”. Aquesta vinculació que es dóna, segons les paraules de Lluís Aragonès, entre la música i determinats moviments socials és el que vehicula el seu nou llibre: El cant de les primaveres lliures, editat per Arola Editors. Nascut a partir d’un treball per la Universitat Oberta de Catalunya, l’assaig pretén estudiar si la cançó protesta és una bona eina per reaccionar contra les injustícies i si, en definitiva, aquest tipus de música ha contribuït a canviar el món.
La presentació del llibre va tenir lloc el passat divendres 15 d’abril al vespre a la sala multiús del Casal Riudomenc. En l’acte hi van intervenir, a banda del mateix autor, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de Riudoms, Jordi Domingo; l’editor d’Arola Editors, Alfred Arola; i el bateria del grup de rock català Els Pets, que en va escriure el pròleg. Reig va considerar que El cant de les primaveres lliures “és un llibre que calia”, ja que “contextualitza les cançons de protesta, explica què hi ha al voltant, i a més no se cenyeix únicament a la música catalana, sinó que viatja arreu del món per comprendre el fenomen i fer evident que la música sempre ha estat davant les col·lectivitats per canviar les coses”. Segons el músic d’Els Pets, “havent llegit el llibre entenc més la societat, em sento més coneixedor dels éssers humans”.
Qui es va encarregar de presentar l’autor, però, va ser la pedagoga Conxa Torres, que en una petita performance es va vestir literalment de censura ̶ amb trucada del rei Joan Carles I inclosa-, per exemplificar el paper de la cançó protesta en una societat repressiva. En el seu parlament, Torres va destacar que el llibre “ens vol parlar de la cançó com una eina que té com a valor la llibertat d’expressió, ens vol recordar que tots volem un món més just i solidari per viure en pau i llibertat”.
Entre la seixantena de cançons que s’analitzen al detall en les pàgines de El cant de les primaveres lliures hi podem trobar L’Estaca de Lluís Llach, We shall overcome de Pete Seeger, Grândola Vila Morena de Zeca Afonso o Il est cinq heures, Paris s’éveille de Jacques Dutronc. Aquests himnes il·lustren diversos moments i processos històrics de la segona meitat del segle XX, com ara el Maig del 68, els moviments pels drets civils, les lluites contra les dictadures de la península Ibèrica, els moviments socials de l’Amèrica Llatina o el moviment independentista català.
Com un complement per enriquir la investigació, el llibre inclou tres entrevistes a protagonistes de la cançó protesta o dels moviments socials que hi van associats. Es tracta de Fernando González Lucini, musicòleg i pedagog estudiós de la cançó d’autor; del cantautor madrileny Ismael Serrano; i de Lluís Llach, cantautor referent indiscutible de la Nova Cançó. Un altre dels punts destacats del llibre és que s’hi poden trobar diversos codis QR que, en fotografiar-los des del telèfon mòbil, enllacen amb la pista de la cançó que s’analitza a l’Spotify. La idea és que el lector escolti les músiques seleccionades mentre llegeix. A l’última pàgina de la publicació hi ha un últim codi QR que connecta a una pàgina web on l’autor anirà afegint les cançons que la gent trobi a faltar.