Aquesta anècdota l’explica el Roger Caparó per defensar la pràctica artística davant dels comentaris que la desacrediten. “Per molt simple que ens sembli un traç hi ha d’haver una intenció, s’ha de saber molt bé què es vol dir, ha de ser directe” assegura. El Marc Domingo argumenta quelcom similar per combatre aquest menyspreu envers l’art visual: “per poder dibuixar com un nen se n’ha de saber molt. Un quadre, com més senzill és, més perfecte ha de ser”. El problema rau en el fet que a Riudoms, com a la resta del territori, generalment estem poc acostumats a valorar i apreciar l’art, tal com apunta la Verónica Risalde, “de vegades per opinar de segons què ens falta informació, ens manca formació artística. Darrere de molts treballs hi ha molta feina, ara, també puc entendre la gent que no ha tingut aquest contacte digui: ‘què és això?’”. Aquest desconeixement provoca que sovint atribuïm a l’art un descrèdit poc merescut.
Un altre parany habitual per aquells que no estem acostumats a valorar l’art és reduir el concepte de la qualitat només a l’elaboració tècnica. Però això, com tot el que fa referència a la pràctica artística, té múltiples lectures. Per exemple, el Roger posa el focus de la creació artística en el neguit d’expressar una reflexió personal “l’art parteix d’allò que vols expressar, del que es vol comunicar”. L’Alba Domingo, per la seva part, reivindica la necessitat d’entesa entre els dos components, tècnica i missatge: “pots tenir més facilitats o ser més creatiu, però al final l’habilitat i la tècnica s’entrenen…