Londres (FOTO: Cedida)
Des del 2009, més de 10.000 joves catalans d’entre 18 i 29 anys han marxat a l’estranger per raons econòmiques, la xifra supera els 300.000 joves si mirem les dades de tot el conjunt de l’estat espanyol. Es tracta d’una realitat evident que també és present en el nostre municipi. Hem parlat amb set riudomencs que des de l’inici de la crisi han optat per buscar les oportunitats que aquí no troben fora les nostres fronteres. Una decisió que els va costar de prendre en un principi, però que en general els ha donat resultats satisfactoris.
Fer el pas
El Sergi Gili i la Laia Caparó són una jove parella riudomenca que van decidir anar a viure a Berlin (Alemanya) per tenir l’experiència d’estar un temps a l’estranger. “Un professor meu que viu allà em va recomanar anar a viure a una ciutat tant important per a la música” explica el Sergi, que compagina els estudis del Bachelor (grau) de director d’orquestra, cor i òpera a la Universitat de les Arts de Berlín amb la feina de músic, concretament de flautista i director. La Laia, per la seva banda, treballa d’arquitecta en l’estudi GMP Architekten.
Un cas similar és el de la Núria Salvat, que juntament amb la seva parella tenia ganes de viure altres coses a nivell professional. “Aquí, donada la situació actual era difícil arriscar-se a canviar de feina i deixar l’estabilitat laboral que teníem, per això vam pensar que marxar a l’estranger era una opció interessant que ens aportaria molt més que currículum” confessa. La Núria viu ara a Brighton, a la costa sud d’Anglaterra, i està preparant els papers per començar a treballar d’infermera a la unitat de reanimació de l’Hospital de Haywards Health.
Intentar buscar alguna cosa des de Catalunya com a via d’entrada abans de marxar també és una opció que tenen en compte molts joves. Per exemple, el Francesc Xavier Bonet va contactar amb un advocat barceloní que oferia un curs de dret marítim a Tallinn (Estònia). “Una vegada acabat el curs vaig buscar tot tipus de feina allà i la vaig trobar”, relata el Francesc Xavier, que treballa com a assessor jurídic en dret de telecomunicacions.
Vols acabar de llegir l'article així com la resta del contingut de la revista?