La sala multiús del Casal Riudomenc va acollir dissabte dia 11 la presentació de Gaudí és de Riudoms / Gaudí és de Reus, un llibre que es pot llegir pels dos cantons en què els periodistes Elena Domingo Basora (Riudoms, 1988) i Miquel Bonet Pinyol (Reus, 1977) contraposen dos textos que defensen l'origen riudomenc o reusenc d'Antoni Gaudí. En l'acte, el periodista riudomenc Joan Maria Clavaguera va moderar una conversa entre els dos autors que va anar molt més enllà del debat sobre el naixement de l'arquitecte per reflexionar sobre què vol dir pertànyer a un lloc i com aquesta disputa ha acabat definint la identitat dels dos municipis.
Editat per Peu de Mosca, el llibre parteix d'una visió compartida pels dos autors: la identitat no és un fet donat sinó una elecció, quelcom líquid i en constant construcció. Tant Domingo com Bonet consideren que la polèmica ha condicionat durant generacions la manera com Riudoms i Reus s'han vist a si mateixos i com han construït la relació entre ells.
Al llarg de l'acte de presentació, es van anar contraposant els arguments que es troben en els dos textos. Un dels centrals de la part escrita per Bonet és que Gaudí no es va identificar explícitament com a riudomenc fins als últims vint anys de la seva vida. L'autor va apuntar que aquest canvi coincideix amb el conflicte que va tenir amb Reus arran del rebuig del seu projecte de reforma de la façana de la Misericòrdia, un episodi que el va disgustar profundament i que podria explicar l'apropament de l'arquitecte a Riudoms.
Domingo, per la seva banda, va reivindicar el valor de les fonts orals que situen el naixement de Gaudí a Riudoms i va lamentar que sovint hagin sigut menystingudes. Al mateix temps, va fer una autocrítica sobre com el poble s'ha obcecat a amb la qüestió del naixement i ha descuidat explorar els vincles reals que Gaudí hi va tenir més enllà d'aquest fet.
Bonet també es va mostrar crític amb la posició que ha mantingut Reus en aquest debat. Va descriure un reusenquisme de glòries passades que ha tractat la reivindicació de Riudoms amb supèrbia, com si acceptar un possible vincle de Gaudí amb el municipi veí impliqués cedir alguna cosa. De fet, ambdós autors van defensar que l'origen de l'arquitecte no és una exclusivitat: que Gaudí tingui una part de Riudoms no li treu res a Reus, ni viceversa.
Durant la presentació es va apuntar que el simple fet de posar les dues versions al mateix nivell, amb el mateix pes i el mateix espai dins d'un sol volum, ja suposa en certa manera una victòria simbòlica per a Riudoms. Durant dècades, la versió riudomenca ha estat sistemàticament menystinguda per Reus. Que ara les dues posicions comparteixin peu d'igualtat és, per si sol, un gest que trenca amb aquesta asimetria.
L'acte es va tancar amb una ronda de preguntes del públic assistent que va mostrar que la polèmica sobre el lloc de naixement de l'arquitecte continua ben viu. I si alguna cosa va quedar clara és que la voluntat de conciliar i acostar posicions no implica rendir-se: Domingo va concloure convençuda que Gaudí va néixer a Riudoms, i Bonet, que ho va fer a Reus.