-Com et vas iniciar en aquest món?
Edu Cano porta més d'un any compaginant estudis i música. (FOTO: Cedida)
Vaig començar als 11 anys. El meu pare havia estat discjòquei i el meu tiet també, posaven música pels llocs de joves. A mi em va picar per investigar-ho i em va agradar molt. Vaig estar durant uns quants anys fent-ho de manera “casolana”, practicava en les meves estones lliures, preparava festetes amb els meus amics...
-Com vas decidir de prendre-t’ho com una cosa més seriosa i que passés de ser un hobby a una feina?
Vaig formar part de la organització de la festa Flaix FM de Riudoms. Necessitàvem un discjòquei per fer l’obertura i el tancament de la festa, i no trobàvem a ningú que ens fes el pes. Quan vaig veure que faltaven pocs dies per la festa, els meus pares em van animar i vaig decidir presentar-me com a voluntari a punxar. Tothom va quedar parat perquè no sabien que tenia aquesta afició i em van dir que si tenia confiança que ho fes.
A partir de la festa, que em va sortir bastant millor del que pensava per ser la primera vegada, vaig començar a tenir ofertes d’altres llocs. Una Festa Flaix sempre et dóna més nom, vaig començar en el més alt i poc a poc vaig haver d’anar baixant.
-Quins estils de música punxes?
El que em demanin. He estat en pubs com el Nikita de Salou, posant música molt popera, salsa, rumba... A la Sala Gaudí he punxat música més comercial a l’estil Flaix FM. Com a part personal, m’agrada molt el techno, però m’adapto a qualsevol estil.
-Amb quina sessió has gaudit més?
Amb la primera amb diferència. Era el primer cop que ho feia en públic i estava molt nerviós. A més hi havia publicitat a tot arreu i pensava que si ho feia bé podria continuar, en canvi si ho feia malament no continuaria. Durant les setmanes anteriors a la festa vaig preparar-ho tot molt bé, volia que no em fallés res. Inclús el mateix dia de la festa me’n vaig anar al pavelló a l’hora de la migdiada i vaig estar posant música. Ho vaig preparar molt tot, i vaig estar molt satisfet del resultat.
I al contrari, quina t’ha agradat menys de fer?
Per mi no hi ha cap nit dolenta en això. Sempre hi ha errors tècnics, nits que tu no estàs bé i ho fas pitjor. Però no he tingut mai una sessió excessivament dolenta.
-Alguna anècdota?
Parar la música enmig d’una festa Flaix FM a Botarell. Va pujar el meu pare a la cabina a saludar-me i vam estar xerrant una estona, la cançó es va acabar i no me’n vaig adonar. També he estat punxant en festes a alta mar a bord d’un vaixell.
-Què has de fer per a preparar una sessió?
Tot i que no ho he pogut fer sempre, anar una nit a veure el lloc on has de punxar, per veure l’estil de música, l’edat de la gent, etc. A més a més, s’ha de saber trobar la música, pots trobar una mateixa cançó en 50 qualitats diferents, i s’ha de mirar que no hi hagi cap error. També cal fer els CD’s i organitzar-los amb les caràtules. Tot això porta bastanta feina.
En el muntatge tècnic normalment m’ho trobo tot fet, com a molt porto les meves taules de punxar amb els meus plats però és un moment connectar-les. El divendres passat al pub ESCAC de Reus vaig portar per primer cop el tema de llums amb un programa d’ordinador.
-Quines sensacions tens quan estàs dalt l’escenari?
Moltes. Al principi de la nit, sobretot si és un lloc nou, ho passes molt malament perquè no hi ha gaire gent i no hi acaba d’haver ambient. Aquesta és la fase de nervis i incertesa. A poc a poc, però, vas agafant l’estil i vas veient si la gent s’anima o no. Passes dels nervis a “tirar els pelotazos”, que en diem.
Molta gent em pregunta si preferiria estar ballant enlloc de posar música i els hi dic que no. El discjòquei és el protagonista i sense tu no hi ha festa. La sensació de posar una cançó i veure com la gent la canta, s’anima o s’emociona és indescriptible.
Edu Cano va començar la seva carrera a la Festa Flaix FM de Riudoms (FOTO: Cedida)
-Què creus que és el més necessari per a ser un bon dj?
Molta cultura musical. No tancar portes a cap estil de música. Hi ha gent que diu que això és música bona i això dolenta. Jo escolto de tot, ja sigui música antiga de remembers o pachanga, tech house, matiné, Florida, Loca FM... A l’hora de posar música de vegades l’estil és indiferent, si és coneguda sempre tirarà.
A part d’això també necessites ganes i predisposició, més que un treball t’ho has de prendre com una diversió.
-Molts utilitzen les xarxes socials per a promocionar-se. Com ho fas tu?
Jo tinc una pàgina al facebook on vaig penjant tot el que són festes, fotos, informació que m’interessa, esdeveniments on participo... Això de les xarxes socials cada vegada funciona menys. Abans tothom es mirava els esdeveniments del facebook, però últimament ja no. Hi ha un estudi sobre això, dels esdeveniments que envies ara ja només s’ho miren un 15% de les persones a qui els has enviat. No es pot confiar gaire en els seguidors que tens a les xarxes socials.
-Sembla que últimament surten molts dj’s sobretot gràcies a aquestes xarxes socials. Creus que sobra gent en aquest món?
Tothom té dret a fer el que vulgui. Jo era un “novato” i no em coneixia ningú fa un any. Ara bé, hi ha gent que s’aferra a fer de discjòquei relacionant-ho amb els diners i crec que aquesta no és l’actitud.
-Què és el que ha fet que hi hagi de cop aquest “boom” dels discjòqueis?
Jo, en part, també sóc producte del boom. El que crec és que la gent pensa que és molt bonic posar-se en una sala i punxar, és una professió que a tothom agradaria. A més, la música electrònica s’ha popularitzat molt últimament gràcies a les ràdios, cosa que fa uns vint anys no era tan coneguda.
-Fins quan seguiràs punxant, t’ho prens com una professió de futur o com un passatemps?
Ha de ser un hobby i un “viu el moment”. El meu objectiu ara mateix és acabar la carrera i treballar com a professor. Si amb el temps veig que em puc dedicar a la música de manera professional i puc viure d’això llavors deixaria els estudis, viure de la música seria un somni per mi. Però sóc conscient que és una cosa molt difícil. Això sí, seguiré fins que pugui perquè m’ho passo molt bé.