El Debat de Riudoms. La Contracrònica

Com deien els extints Manel: ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jesús Torres

Vitivinicultor

Arriba probablement el dia més esperat de la campanya electoral riudomenca, el debat. Perquè més enllà de les propostes engrescadores, actes de partit, les promeses de piscines cobertes i les grans obres de govern fetes i per fer, el que ens agrada és la salsa, no us enganyeu.

I no ha estat un camí fàcil. Semblava que després l’accidentada edició de 2015 i de la quasi plena participació en l’edició del 2019, la immesurable feina feta pels companys de L’Om - FemSafareig havia generat un acte que ja esdevindria normal en cada convocatòria electoral. Però m’oblido que Riudoms a vegades no és ben bé normal.

Allò que fa anys i panys que la televisió i mitjans ens té acostumats abans de les eleccions, el debat entre els caps de llista, no quallava a la formació del govern a Riudoms, que ha basat la seva estratègia electoral en la co-candidatura. No us repassaré tots els comunicats previs a aquest divendres, però vaja, una dosi de salsa extra abans del dia. 

Ara sí, el Casal Riudomenc ple fins la bandera, l’Elena, la Paula i el Lluís ens expliquen com finalment hem arribat fins aquí i de la mà del periodista ganxet Francesc Gras; el Sergi, el Ricard, la Carmen i l’Eudald comencen els seus 2 minuts de presentació. El Sergi i el Ricard, segurs. A la Carmen no se la veu còmode expressant-se en català i a l’Eudald, se li queda curta, curtíssima, aquesta primera intervenció tot i que té temps per fer una raspallada al candidat de Junts. Una declaració d’intencions. O no.

Arrenca el primer bloc. Tots els candidats se centren en urbanisme, bàsicament. A ningú se li escapa que és un àmbit on al poble s’ha fet molta feina i n’hi ha molta per fer. El cap de l’oposició, com és obvi, busca el cos a cos amb l’actual alcalde. Però el Sergi li va rebatent, com pot, les crítiques que li esgrimeix. La Carmen, emprant la llengua que últimament s’ha posat de moda a les institucions catalanes, llença alguna proposta poc innovadora com tallar la circulació al nucli antic als caps de setmana. I l’Eudald, al que “li sembla que té 56 anys”, se’l veu còmode parlant d’habitatge i oci, àmbit on s’ha dedicat professionalment.

I es van succeint els blocs. L’alcalde naturalment fa gala de la feina feta durant els 4 anys i explica projectes de futur. El Ricard explica les seves propostes, les fortaleses del seu equip “de govern” i de tant en tant li va tirant dards al Sergi, que en recull alguns i d’altres esquiva. L’Eudald va llegint glossaris de propostes o de tant en tant deixar anar algun comentari sorneguer que genera rialles entre el públic. I la Carmen continua amb el seu catàleg de mesures socials i per moments sembla que s’oblidi que el seu partit ha format part del plenari durant aquests quatre anys. Tampoc m’estranyaria que molts dels espectadors també ho haguessin oblidat. 

A mesura que va avançant el debat i va pujant la temperatura dalt de l’escenari es van desdibuixant els blocs temàtics. Els mateixos partits minoritaris s’auto-exclouen del debat entre els caps de llista de Junts i ERC. El moment àlgid arriba, quan per un futur espai de barbacoes, el Sergi acusa al Ricard d’haver-lo “apunyalat per l’esquena” i el Ricard li respon “dóna’m proves d’aquesta acusació”. I crec que el públic al final, no sap qui va apunyalar a qui, o bé més aviat qui ho va fer amb el ganivet més llarg.

I ja cap al final, dues relliscades. Quan el Ricard utilitza la paraula “barato” per referir-se a un possible pacte entre Junts i PSC o PP i quan el Sergi, llegint un text de la Isabel diu que la seva candidatura és la única que possibilitarà la primera alcalde a Riudoms (amb escarafalls de la candidata socialista).  

En resum, un bon frec a frec entre els partits que estan cridats a recollir la majoria de vots a les urnes i una presència entre testimonial i histriònica de les altres formacions. No crec que el debat deixés un clar guanyador i per tant, seran uns últims 6 dies de tensió a les files dels partits polítics. 

Finalment, acaba un debat seguit per unes 500 persones al Casal i que ja suma més de 1.200 visualitzacions telemàticament. Els riudomencs hem d’estar orgullosos d’una entitat que pot desplegar un acte com aquest. I ara, a esperar el dia 28 al vespre.

Aquest web fa us de 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei.