Sopar de riudomencs foravila

Riudoms és un poble peculiar. M’explicaré. Al voltant de les festes del Beat, hi ha un esdeveniment que no apareix al programa d’actes del poble, però que ja té consolidada la seva transcendència i tradició com per fer-ho. Quan li explico a algú de foravila que un cop a l’any els riudomencs que estem residint a Barcelona i perifèria ens reunim per fer un sopar al voltant d’una festivitat tan nostrada com són les festes del Beat li sembla increïble. Exactament, no és una llegenda. Aquest sopar existeix, i no només això, com a bona tradició, compleix amb tots els seus rituals: cantada dels goigs del Beat, posada al dia de totes les novetats en la vida dels presents al sopar (si s’és solter, si es té parella, què s’està estudiant, de quina casa s’és… ) tot plegat més propi de la premsa rosa, tot s’ha de dir.



El perfil dels assistents al sopar acostuma a ser l’estudiant que va a la universitat, l’exestudiant universitari que ha trobat una feina a la gran ciutat, estudiants de Màster, persones a mig camí dels estudis i la vida laboral.... Tots amb la característica comuna d’haver passat l’experiència d’haver sortit del poble, ja sigui per un temps limitat, o permanent. I és que el riudomenc que viu aquesta experiència, se n’adona que la gent a la ciutat no es saluda pel carrer, no té renoms segons “la casa” que són, i, sobretot, parlen diferent; i a partir d’aquesta experiència, neix la idea de fer un sopar per retrobar-se i sentir el parlar riudomenc a la capital de l’”aiga” i les “mongetes”.

De sopars, des de l’inici d’aquesta tradició, n’hi ha hagut de més exitosos i de menys; comprenent més edats i menys, i superant molts canvis generacionals, però l’essència d’aquest sopar és ben clara: portar un trosset del poble allà on passem la setmana (perquè en realitat, gairebé tots tornem durant el cap de setmana al poble!) Des de fa uns anys, a més a més, s’ha intentat exportar aquesta tradició a les altres localitats catalanes amb una concentració més o menys alta de riudomencs (Lleida, Girona...); i si aquestes convocatòries tenen èxit, no s’ha de subestimar aquest bonic acte anual, tan riudomenc, que busca la cohesió d’un poble que sempre pretén ser viu tan dins com fora de la vila.

Aquest any, doncs, uns 15 riudomencs ens hem trobat en un restaurant a Barcelona per fer un menú a base de pa amb tomàquet, embotits i carns a la brasa acompanyats de fesols (mongeta seca pels de la capital, és clar). Sens dubte, si no hi ha continuïtat, aquesta tradició tan espontània es perdrà, i per què això no passi, cal que hi hagi persones que prenguin la iniciativa per a organitzar l’esdeveniment (sense treure valor als organitzadors, val a dir que amb les xarxes socials resulta bastant senzill) en les properes edicions, perquè algun dia, aquesta tradició, no sembli una llegenda de la qual se’n parla, però poca gent al poble creu que existeixi.