Doctor en economia per la Universitat Autònoma de Barcelona i durant més de vint anys professor associat de la Universitat Pompeu Fabra. Director de l’observatori de la PIMEC i codirector de l’empresa Barcelona Economia. També forma part de la junta del Col·legi d’Economistes de Catalunya. En els darrers anys ha anat fent diverses publicacions per explicar, des d’un punt de vista tècnic i rigorós, la viabilitat econòmica d’un possible Estat Català. Li preguntem sobre la situació actual del procés i sobre els dubtes que genera la possible creació d’un estat català.
A les dues coses s’ha de contestar en positiu. És possible, han passat per aquest procés la majoria d’estats que avui dia són independents i Catalunya no és diferent als casos d’Estonia, Letònia o Eslovàquia, per posar alguns exemples. És viable, tots els països són viables econòmicament, el que és important és saber si, tot i ser viable, l’economia milloraria o no. Però la veritat és que en cas d’independència hi sortiríem guanyant.
No hi ha raonaments sòlids. Podem entendre que una persona vulgui romandre a Espanya pels seus sentiments o les seves arrels. Ara bé, per raons econòmiques, no hi ha cap motiu per pensar que l’actual situació és millor que la que tindria un Estat Català independent. Espanya, per Catalunya, és un mal negoci. Les publicacions de caràcter alarmista que s’han fet en sentit contrari no tenen la solidesa, des del punt de vista tècnic, cosa que sí que tenen les que s’han presentat des de l’independentisme. Per exemple, l’exministre Josep Borrell ha fet una publicació, però els seus arguments han estat degudament replicats per grans experts de prestigi internacional.
El boicot té una part estètica i una part real. Amb el cas del cava i la candidatura dels jocs olímpics de Madrid se’n va parlar bastant, d’una manera força alarmista perquè es van fer campanyes específiques per tal que no es compressin certs productes catalans.