Santi Vila (Granollers, 1973) és historiador i professor, i ocupa el càrrec de Conseller de Cultura des del mes de gener. Va ser alcalde de Figueres des de l’any 2007 fins el 2012 i, posteriorment, va ocupar el Departament de Territori i Sostenibilitat. Vila va visitar Riudoms el dia 5 de febrer en motiu de l’entrega del 7è Premi Nacional “Joan Cros i Gili”, impulsat per CDC Riudoms, i que aquest any es va lliurar a la mont-rogenca Maria Pilar Solé i Rovira.
– Amb quins ànims agafa el relleu al capdavant de la Conselleria de Cultura?
Amb un gran sentit de la responsabilitat. Crec que la cultura, i el patrimoni cultural en general, són “marca” de Catalunya, definitoris d’aquest país. També amb il·lusió i alegria: en aquesta legislatura tan especial, quan el país intentarà fer el salt i aconseguir un estat propi, tindrem l’oportunitat de començar a enviar senyals als ciutadans de com serà si l’aconseguim. Si en alguna cosa ara ja tenim competència plena, i podem dir que som gairebé o totalment un estat, és en matèria cultural. Doncs això, quan fem pressupostos, s’ha de notar. M’agradaria aconseguir canviar la crònica caiguda de pressupostos destinats a Cultura. En un país “normal” en el bon sentit de la paraula, com els països escandinaus, la cultura mai rep per sota del 2%. Aquí estem, amb prou feines, al 0,7%. Per tant, encara que volem marxar d’Espanya, ens assemblem en moltes coses.
– I com es pot aconseguir aquest objectiu?
Fent de lobby, pressionant. Estic mantenint contactes continus amb el president Puigdemont, el vicepresident Junqueras, donant arguments i dades… Sou conscients que en tots els discursos justifiquem la catalanitat amb valors que tenen a veure amb la cultura, el patrimoni cultural, la creativitat…? Que qualsevol ciutadà del món quan pensa en Catalunya pensa en els seus arquitectes, cuiners (el futbol també, evidentment)? Si no li donem suport pressupostari estarem predicant una cosa però, a l’hora de la veritat, fent el de sempre.
– Quin balanç fa dels tres anys al capdavant de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat?
Vam treballar molt en unes circumstàncies adverses, en un context de recessió econòmica i endeutament, on no es podien atendre totes les necessitats que encara ara té el país. També en un context d’extrema dificultat institucional…