Treu foc, treu foc... Cançons que ja les teníem integrades per cantar a la dutxa o al mateix conduir.
Ells són els qui han viscut realment la intensitat de l’espectacle. Era important que sabessin què havien de dir, quins passos havien de seguir, què fer si es quedessin en blanc, etc. però sobretot, passar-s’ho bé.
Cartell del Festival de Primavera Sant Jordi 2.0 (FOTO: Esplai del Casal Riudomenc)
El repte de tenir 135 nens en una mateixa sala durant 3 hores no era fàcil! Com sempre, el “conillet de la sort” ens va acompanyar i, sobretot, la col·laboració dels monitors que eren a baix. Ara ens posem a mirar l’espectacle (que se’l sabien de pe a pa), ara conillets, uns farts de córrer amunt i avall! I a mesura que els monitors ens anàvem disfressant, passàvem a ser el centre d’atenció per a tots aquells ulls inquiets, i vèiem com en som d’importants per ells... Va haver-hi moments un pèl caòtics a baix, totalment normal per l’eufòria del moment. “I aquest xumet és de quan tu eres petita?” “El Josep és una dona!” “Ells també porten panyal?” “Estic molt nerviosa!” Però el que va ser sobtant és que, quan va tocar sortir els monitors, van ser els propis nens que demanaven a crits que activéssim de nou l’altaveu, que volien veure allò! “Però si hem de sortir a dalt d’aquí poc per acomiadar-nos als pares, ja tenim la fila feta per sortir ràpid!”“és igual, que s’esperin!”.
I molt de suport, implicació, felicitacions rebudes, agraïments...
Érem 9 organitzant i maquetant però érem 30 i pico al capdavant i 135 més, de principals. Monitors, nens, pares i mares, Dramèdia, Juli Cabré, Ajuntament de Riudoms... A tots vosaltres, moltes gràcies!