Crònica des d'Utrecht (o de com s'exalta l'esperit riudomenc des de l'estranger)

A la primeria de ser en terres holandeses ja vaig sospitar que això seria més complicat del que em pensava. Acostumats com estem els riudomencs al principi del sac (ben lligat) em damnava veure com aquesta gent fermen els gossos amb llonganisses: l'aixeta a màxima potència per rentar una trista forquilla; el menjar sobrer, a la brossa; el cafè fred (fet amb cafetera elèctrica, evidentment), a l'aigüera. Clar que la meva és una casa d'estudiants i potser no és exactament el paradigma del “modus vivendi” holandès... però, creieu-me, hauríeu d'haver vist la vida ermitana que portàvem amb els meus companys a Barcelona: el pa eixut era un festí per a fer torradetes de Santa Teresa! Allò eren altres filosofies de vida. Filosofies catalanes, segurament.



Hi he estat pensant molt, i em sembla que tot això ha de tindre a veure amb el clima. A Riudoms qui no té un tros de terra en té quatre, i es fan les filigranes més rocambolesques per poder regar: que si anem a donar l'aigua, que si anem a tapar l'aigua; que si la bassa se sobreeix o que si ara hauríem d'engegar el pou. L'escassedat de pluja ens ha afectat el caràcter, ens hem obsessionat en racionar i estalviar fins a límits malaltissos. Els holandesos no saben què fotre'n, de tanta aigua com tenen. Aquí plou dia sí dia també, i total, per què la volen? Prefereixen els refrescos amb gas.

Jo venia amb la idea preconcebuda que tots tenim dels holandesos: que són molt oberts i tolerants. Però no és or tot el que lluu. La gent se somriu pels carrers i es miren als ulls, i comencen a parlar-te amb una amabilitat tan exagerada com ho és la indiferència que poden mostrar-te l'endemà. Una gent que els encanten les flors, el disseny, l'ordre... però em sembla que no els agrada tant netejar. ¿Sabíeu que tenen un bacteri impossible d'erradicar en alguns dels seus hospitals? Ah, i no vull deixar de banda el tema estrella: barris vermells i coffeeshops els que vulguis, però són perepunyetes de mala manera: fumar tabac en un coffeshop és totalment il·legal. Vinga, va, això són ganes de tocar el que no sona! M'aposto la bicicleta (i això és el més preciat que tinc ara mateix) que a la nostra estimada Plaça de l'Església si fumen més cigarrets de la felicitat dels que es fumen al Domplein (plaça del Dom) d'Utrecht. Perquè els holandesos estimen les normes i gaudeixen complint-les. Costa d'imaginar, oi?

Holanda és un aparador gegant i no hi ha temes tabús. Les cases tenen grans finestrals sense cortines i ningú es passeja pel carrer xafardejant el que sopen els veïns (tot i que es difícil per a un no-holandès contenir-se, creieu-me). Tenen un altre concepte de la intimitat. Riudoms és ben bé l'altra cara de la moneda: hi ha certs temes que mai sortiran a taula, ens agrada quedar bé pel davant i “miserejar” pel darrera (ja em disculparan els nobles fundadors de FemSafareig però jo em quedo amb la versió riudomenca). I que no ens vinguin a emprenyar dins de casa, que és allà on fem el que ens surt de la punta de la fava. No us penséssiu, amb tot això que dic, que sóc dels que pensen que això ens fa pitjors, de cap manera. Nosaltres tenim una mena d'horari, uns llocs i hores estipulades per quedar bé; ells són gent prudent les vint-i-quatre hores del dia. No els envejo.