Josep Maria Riu Margalef va escriure Kalendari com un regal de Nadal per als seus familiars i amics. L'obra, però, no va arribar a veure la llum mentre ell era viu: l'escriptor, poeta, i activista cultural riudomenc, nascut l'any 1953 i fundador del Centre d'Estudis Arnau de Palomar (CERAP), va morir l'octubre de 2024, amb 71 anys d'edat. Divendres passat, 5 de juny, el CERAP va organitzar una presentació del llibre i una exposició de pintures seves que va servir, al mateix temps, com a trobada d'amics i familiars per recordar-lo i homenatjar-lo.
La presidenta del CERAP, Patrícia Domingo, va explicar que la trobada es va començar a gestar amb motiu del seu traspàs: el dia del comiat ja es va començar a pensar en la possibilitat de fer una presentació que fos, alhora, una trobada amb la seva gent més propera. El resultat va arribar aquest mes de juny de 2026 i es va fer a la seu del CERAP: entitat que ell va veure néixer i créixer, i a la qual va estar lligat tota la seva vida. Durant l'acte, alguns dels seus amics més propers el van recordar en totes les seves facetes: des de la personal fins a l'artística, passant per l'activista, l'associativa, la política o la literària. Es van poder escoltar les paraules d'Eugeni Perea, Carles Martí, Lluís Aragonès, Ventura Gili, Maria Eugènia Perea, Conxa Torres, Anton Marc Caparó o la seva cosina, Maria Rosa Margalef.
Sensible, profundament obervador, singular, únic, creatiu, pioner, positiu o d'una "gran qualitat humana": aquests són alguns dels adjectius que es van fer servir per explicar la personalitat de Josep Maria Riu. Lluís Aragonès, per exemple, va recordar els anys de lluita nacional i política compartits, amb l'organització d'esdeveniments com l'11 de setembre, Sant Jordi, l'impuls del Grup de Joves i del CERAP, i el seu vincle amb Esquerra Republicana a Riudoms. "En els últims temps, quan tenia algun problema o ho veia tot negre, l'anava a veure. I sortia de la residència amb un optimisme esgarrifós", va assegurar Aragonès. Ventura Gili va explicar alguns records d'infància, per exemple, vivint molt a prop l'un de l'altre i llegint revistes com Cavall Fort. "De petit ja era un gran lector!", va explicar. Conxa Torres va repassar alguns dels moments compartits amb el grup de teatre El Trasbals del CERAP, i Carles Martí, el va recordar com una "gran persona, singular i única, amb una gran i poderosa humanitat". Martí va assegurar que la seva opinió "va ser sempre molt respectada i valorada per tothom": per exemple, en la compra de la seu actual del CERAP, que Riu va defensar. "La seva figura amb els anys s'anirà engrandint", va afirmar. Per la part de la família, la seva cosina, Maria Rosa Margalef, el va voler recordar com una persona amb la "sensibilitat de qui sabia mirar el món d'una altra manera", i va fer un agraïment, en nom de tots els familiars, al CERAP, per l'organització de l'acte i la cura en l'edició del poemari.
Kalendari i el pas de les estacions
L'obra pòstuma Kalendari és un poemari que parla de la vida senzilla, del pas de les estacions i dels canvis a la natura. Per acompanyar-ne la presentació, es va organitzar també una petita exposició de quadres seus, pintats en diferents etapes de la seva vida. Són olis, collage o dibuixos, fets al llarg de mig segle, que tenen com a eix comú Riudoms i el seu entorn. Anton Marc Caparó va definir Riu com "una persona molt creativa" que, a diferència d'altres, no pintava o creava amb l'objectiu que els altres sapiguessin que ho feia, sinó pel propi plaer de fer-ho.
Kalendari és el 38è volum dels Quaderns de Divulgació Cultural del CERAP. Riu va publicar, al llarg de la seva vida, tres poemaris més: Les flors del mas (2011), Tota cuca (sobre)viu (20213) o Plovia a bots i a barrals (2016). Aquest últim va ser, precisament, el número 31 de la mateixa col·lecció.