Un equip de 7 submarinistes de La Societat Catalana de Recerca Subaquàtica, constituïda a Riudoms, ha estat explorant el buc submergit i documentant-ne la història. Aquest treball és la culminació d’un projecte que, des del 2002, pretén recuperar la història de les accions de guerra que es van produir a la costa tarragonina i catalana durant la Primer Guerra Mundial (1914-1918).
Del 1914 al 1918, Espanya va mantenir una posició de neutralitat respecte la Primera Guerra Mundial. Tot i no combatre directament en el conflicte, les seves costes van viure molt de prop la guerra submarina entre els dos bàndols enfrontats. Com a conseqüència dels combats entre submarins alemanys i vaixells aliats, encara avui es poden trobar moltes embarcacions enfonsades al litoral.
De tot el litoral català, la costa tarragonina va ser la més afectada per aquests enfrontaments. A la zona del Golf de Sant Jordi es poden trobar molts vaixells que van ser enfonsats a cops de torpedes durant aquell període. Un d’ells és l’Amiral de Kersaint.
L’Amiral era un buc mixt de grans dimensions que s’utilitzava per transportar mercaderies, passatgers o tropes, construït a França per la companyia Chargeus Réunis. El 14 de setembre de 1917, mentre navegava per les aigües del Golf Sant Jordi fent el trajecte d'Algèria a Marsella, va ser abatut per un submarí alemany, l’U64. Les dues embarcacions es van enfrontar en una batalla i persecució que es va allargar 3 hores, i que va portar a l’enfonsament de l’Amiral.
Des de llavors, el vaixell ha restat submergit a 21 milles de la costa, a 65 metres de profunditat. La seva història s’ha mantingut viva gràcies a la transmissió oral. En algunes poblacions del Delta de l’Ebre, per exemple, se’l coneixia com a "el vinater”, perquè anava carregat de bótes de vi i, en enfonsar-se, la càrrega va sortir a la superfície.
Més enllà de la imaginació popular, la història de l’Amiral de Kersaint ha sortit a la llum gràcies a la tasca de la Societat Catalana de Recerca Subaquàtica (SOCRES), constituïda a Riudoms. La SOCRES ha participat en un extens projecte de recuperació de la història dels 13 vaixells enfonsats a la costa tarragonina.
Societat Catalana de Recerca Subaquàtica
Amiral de Kersaint
El riudomenc Josep Tizne Cabrera és el president d’aquesta societat. “Som un grup de submarinistes que bussegem junts des de fa anys. Som especialistes en busseig tècnic, la majoria de vegades bussegem amb barreja de gasos fora dels límits del submarinisme recreatiu”, explica. La societat està constituïda per set submarinistes tècnics procedents de Riudoms, Cambrils, Barcelona i Lleida.
La feina de la SOCRES va començar abans de constituir-se com a societat i de començar el projecte sobre els vaixells enfonsats durant la Primera Guerra Mundial. “Abans ja havíem treballat junts. Havíem descobert una draga a Torredembarra, i vam posar nom a un vaixell davant de les costes de Salou”, assegura el Josep. Des del 2002, dos dels seus actuals membres han participat activament en un extens treball per posar nom i reconstruir la història dels vaixells enfonsats a la costa tarragonina durant la Primera Guerra Mundial.
La seva feina ha transcorregut dins i fora de l’aigua. A través de documents històrics (informes de guerra, quaderns de bitàcola, plànols, fotografies, llibres o premsa de l’època, entre molts altres) han pogut documentar la història de les embarcacions enfonsades, i explorar-ne algunes de forma directa. De la primera part d’aquest projecte en van néixer el llibre La guerra secreta del mediterrani (Pagès editors, 2005) i dos documentals a la sèrie de TVE “Al filo de lo imposible”, l’any 2006.
L’Amiral de Kersaint: culminació del projecte
Des de llavors, el projecte no s’ha tancat, i ha continuat actiu amb noves descobertes documentals i noves exploracions. L’última, en la qual ha treballat la Societat Catalana de Recerca Subaquàtica, i la que tanca el treball, és la de l’Amiral de Kersaint. Durant dos anys, els membres de la SOCRES han elaborat un extens treball de recerca per documentar tota la història de l’embarcació i per planificar-ne l’exploració directa. L’octubre del 2011 van fer la primera immersió. Explorar un vaixell d’aquestes característiques requereix molt preparació i una planificació logística important. “Sempre deixem a dalt una persona que es faci càrrec de l’embarcació on anem. Un capbussador es queda en una posició mitjana, i la resta de l’equip d’exploració, amb el càmera subaquàtic, baixem cap baix”, explica el Josep.
Amiral de Kersaint
El projecte ha tingut molta acceptació. “S’està treballant en la producció d’un nou documental sobre les exploracions del derelicte de l’Amiral de Kersaint, que s’ha d’estrenar pels voltants del febrer de 2013, i que assistirà a uns quants festivals internacionals”, explica el Josep. La notícia també ha tingut molt de ressò en mitjans de comunicació generalistes i en revistes especialitzades, tant en història com en submarinisme.
Un projecte de gran importància històrica
“Amb aquest projecte hem aconseguit recuperar el què i el com, però també desmuntar una sèrie de mites que existien sobre el tema”, explica l’historiador i càmera submarí Josep Maria Castellví, un dels membres de la Societat que ha participat en el projecte. Que al Delta de l’Ebre hi havia un refugi de submarins alemanys o que, en realitat, havia estat el submarí el que havia perdut la batalla contra l’Amiral, són algunes de les històries que, durant anys, havien arrelat en la creença popular.
“També hem trobar referències a l’espionatge que es movia per la zona del Delta i de Tarragona”, explica Castellví. “Tot aquest espionatge es feia pel mar, i consistia en aportar informació sobre els vaixells que passaven per Tarragona o que hi navegaven, però no es feia per preparar enfonsaments d’embarcacions”, assegura.
Segons l’historiador, un altre dels principals valors d’aquesta recerca és que recupera una part de la història catalana (i, per extensió, d’Espanya i de la Primera Guerra Mundial), que només es coneixia a través de la transmissió oral. “En aquella època, la comunicació no era fluïda, quan passava un succés es coneixia a través dels diaris i arribava a la població al cap d’uns dies”, explica. Tot i no participar a la guerra, la premsa del país també es va posicionar fortament a favor d’un bàndol o un altre de la guerra; per tant, les versions dels germanòfils i aliadòfils eren diferents. “Entre això, i els testimonis orals que arribaven molt difuminats (i només a la costa), imagina’t el coneixement real que s’acabava tenint”, assegura Castellví.
Amiral de Kersaint
Però un dels fets que més els ha agradat del projecte ha estat poder posar cara a la història, donar nom als protagonistes (persones i embarcacions) que, fins llavors, només constaven en estadístiques. “La història la van fer unes persones, que tenien família i vida pròpia. Els hem posat cara i fins i tot tot hem contactat amb els seus familiars”, explica Castellví.
Nous projectes de la SOCRES
La bona acceptació d’aquest projecte ha fet que els membres de la SOCRES ja es plantegin un nou treball d’investigació, la documentació i exploració d’un altre vaixell enfonsat. “Però fer una campanya d’aquest tipus val molts diners, cal tocar de peus a terra. Ara de moment volem tirar endavant aquest que ja tenim i el documental”, explica el Josep Tizne.
Imatges de l'exploració:
http://vimeo.com/53552365