Seguiment massiu de la vaga de mestres i professors arreu de Catalunya: també a Riudoms. Una seixantena de docents s'han concentrat aquest matí a la plaça de l'Església per protestar contra la precarietat de l'ensenyament i el deteriorament de les condicions laborals, i per reclamar una reducció de ràtios.
Hi han participat docents dels tres centres riudomencs - l'Escola Beat Bonaventura, l'Escola Cavaller Arnau i l'Institut Joan Guinjoan -, i també mestres i professors riudomencs que treballen en altres centres. A 1/4 de 10 del matí s'ha fet una fotografia conjunta, i s'ha llegit el manifest denunciant la situació de precarietat i les condicions insuficientment dignes per als docents, que també es viuen "a les escoles de Riudoms". Reclamen també la reducció de ràtios, la millora de recursos per a la inclusió a l'escola, i la reducció de la burocràcia que no permet als professors dedicar més temps a l'activitat docent. Qui paga les conseqüències d'aquesta situació, han explicat, "és l'alumnat i tota la comunitat educativa". Els mestres i professors han fet una crida a la participació a la manifestació a Tarragona, també per part de les famílies, per defensar l'escola pública.
Després de la concentració, els docents s'han mobilitzat fins a Tarragona, on hi havia convocada la manifestació. Segons Mossos d'Esquadra, hi han assistit unes 4.500 persones; mentre que, segons el sindicat USTEC, han estat uns 6.000 manifestants.
La vaga ha tingut un ampli seguiment també als tres centres educatius de Riudoms, però s'han assegurat serveis mínims per als alumnes que han assistit als centres.
Pèrdua de poder adquisitiu, burocràcia i ràtios massa altes
Una de les reivindicacions dels docents és que la feina és cada cop més burocràtica i els fa donar resposta a la inclusió a les aules sense els recursos suficients. "Fa massa temps que es reclamen una sèrie de drets. En pro d'una necessitat d'inclusió, que és necessària, ens han colat moltes coses. A part, els sous tampoc han pujat com havien de pujar. La feina ha augmentat amb més burocràcia i menys possibilitat d'estar amb els alumnes", explica l'Arnau, professor en cicles de grau mitjà en un centre de Reus.
L'Àlvar denuncia que la situació ve de lluny. "Ja fa molts anys que el deteriorament de l'educació pública a Catalunya és evident. No només la situació laboral dels professionals que hi treballem, que hem perdut entre un 20 i un 25% del poder adquisitiu en els últims anys, sinó també els recursos que van directament relacionats amb l'alumnat. Això empobreix l'educació dels fills i filles", assegura. Segons aquest mestre, que treballa a l'Escola Beat de Riudoms, s'ha produït un còctel de diferents elements que han mobilitzat els docents: "Hi ha hagut moltes promeses de baixada de ràtios, i d'afegir recursos, i han estat sistemàticament incomplertes. També cada cop se'ns exigeixen més tasques burocràtiques i perdem temps de part pedagògic. I perquè la interinitat, la provisionalitat i la legislació no han garantit claustres ni equips estables", explica. "Any rere any, els nens i nenes surten pitjor preparats. La vaga és per motius laborals, però també per l'educació catalana", puntualitza.