Carles Sentís Anfruns (FOTO: Cedida)
Amb la incorporació del periodista i polític a la galeria de riudomencs il·lustres, la família Sentís serà la que més membres tindrà en aquesta categoria: el canonge Gaietà Sentís Gran, el militar i polític Josep M. Sentís Simeon i Carles Sentís Anfruns.
L'alcalde, Josep Maria Cruset, ha firmat oficialment la proposta per convertir-lo en fill adoptiu aquest matí, com a part de l'acte d'homenatge a Sentís organitzat per l'Ajuntament de Riudoms i la revista L'Om. Hi han assistit els fills i néts de Carles Sentís, altres familiars propers i amics íntims.
Els convidats a l'acte també han pogut visitar el nucli antic del poble i han assistit a Missa Major, dedicada al periodista. Quan ha acabat l'ofici religiós, s'ha fet un homenatge a Sentís amb intervencions d'autoritats municipals, de l'historiador local Joan Torres Domènech en representació de L'Om i dels familiars i amics del difunt. També s'ha pogut descobrir el retrat que el pintor local Pere Rins ha fet per exhibir al Saló de Plens de l'Ajuntament. Després, els convidats a l'acte han estat convidats a un dinar privat, al Bar del Casal Riudomenc.
Tot i néixer i estudiar a Barcelona, Sentís va viure una part de la seva infància a Riudoms, fins els vuit anys. La seva àvia paterna era del poble, i passava petites temporades en una casa a la plaça de L’Om. "Era una persona que estimava el nostre poble, origen de la seva família i que sempre va tenir un record per a Riudoms en els seus fets, articles, llibres i biografies", ha afirmat durant l'acte d'homenatge el regidor de Cultura Eudald Salvat.
Família i membres de l'Ajuntament a l'acte d'homenatge (FOTO: ACN)
Polític controvertit
El grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) no ha assistit a l'acte d'homenatge per deixar clara la seva postura respecte la trajectòria política de Carles Sentís. I és que, a més de periodista, Sentís va tenir una vessant política controvertida.
Durant la Guerra Civil, va lluitar al costat de les tropes franquistes. A la Transició, va ser diputat per Unión de Centre Democrático (UCD) i conseller sense cartera de la Generalitat de Catalunya. Precisament, ell va participar en el restabliment de la Generalitat després del franquisme, acompanyant Josep Tarradellas des de l’exili de París fins a Madrid, on es va reunir amb el rei Joan Carles i el president Adolfo Suárez. Les seves simpaties amb el règim franquista, i alguns articles (com el que qualificava de “gàngster” a Lluís Companys), no han estat mai lliures de polèmica.
"Estem en contra de nomenar-lo riudomenc il·lustre pel seu passat franquista", assegura Francesc Xavier Lázaro. "Creiem que se n'està fent un gra massa, preferiríem que es fes més ressò d'altres fills il·lustres com els germans Nebot: encara hi ha pendent col·locar una placa a la seva casa natal", explica. Fa uns mesos, ERC ja va presentar una moció per retirar el títol de fill il·lustre al tiet del periodista, Josep M. Sentís Simeon, per la seva adhesió al règim franquista.