L'Om és i ha estat una de les publicacions escrites de referència del poble des que va néixer, fa 45 anys. A partir d'ara la revista comença un període de transició que, amb una junta provisional al capdavant, busca sembrar de nou la il·lusió d'una revista construïda des del poble i per al poble.
Primera portada de L'Om (FOTO: Cedida)
Us avancem en primícia l'editorial del proper número de la revista, amb un repàs de la seva trajectòria i una mirada cap al futur.
Editorial: "Quaranta-cinc anys després"
Voldríem fer un breu resum de la història d'aquesta revista. L'Om fou iniciat a finals de l'any 1966 per un grup de joves que formaven part de la Secció de Cultura del Club Juvenil del Casal Riudomenc.
Volia ser la continuació de L'Om Parlat, que es feia els dijous de cada setmana al bar del Casal, de la qual fou director Enric Castro Casanovas.
El primer número es volgué que sortís pel Nadal del 1966, si bé es va publicar el gener del 1967. Fou fet amb ciclostil, una espècie d'impressora que funcionava a mà i que consistia a fer passar la tinta a través d'un clixé de paper que, en escriure-hi a màquina, es foradava i s'editaven les pàgines d'una a una.
Aquest aparell estava a l'Ajuntament i el tècnic era el funcionari Elies Mestre Compte que, junt amb una colla de joves riudomencs, confeccionaren durant moltes nits sense dormir mil exemplars que, al final, per problemes de censura no es van poder repartir pel poble.
Però l'embranzida continuà i després de superar un munt d'entrebancs burocràtics, amb el Sr. Josep M. Franquès Bru de director, que tenia nocions de periodisme, i gràcies a l'empara de la Parròquia de Riudoms - com a editora -, s'engegà l'actual singladura, ja ben impresa. El seu primer número, editat el 15 de novembre de 1968, va ser lliurat pel director Josep M. Franquès i per Jaume Torres -actual director- a l'alcalde d'aleshores, Enric Castro.
Albert Micola Pallarès assolí la direcció el mes de febrer del 1982 i continuà fins al juny de 1999 quan, a causa de la seva mort sobtada, el mensual quedà sense continuïtat. Llavors, per mitjà d'una assemblea convocada pel rector, mossèn Ramon Blas Batet, que en tenia la propietat, es constituí una comissió gestora que se n'encarregà de la seva edició fins al gener del 2000, data en què aquesta gestora encomanà la direcció a Xavier Fortuny Torres.
Per diverses circumstàncies entre el director i la Parròquia, es trencaren els lligams i això provocà que la revista s'independitzés i passés a l'Associació Cultural Amics de L'Om, creada l'11 de setembre de 2005, amb set socis fundacionals, la qual tingué cura de l'edició de la revista, amb Xavier Fortuny de director i de president de la nova entitat.
Logotip actual de L'Om (FOTO: Cedida)
Ara, en decidir X. Fortuny deixar aquests càrrecs, com anuncià a l'editorial d'aquest mes d'octubre, es convocà una assemblea general extraordinària el dia 7 de desembre d'aquest any, que aprovà per unanimitat, entre altres punts, formar una nova Junta, amb Antoni Llorens Larrégola, com a president; Jaume Torres Ferrant, com a sots-president i secretari, i Robert Guerrero Llaberia com a tresorer i administrador. Els vocals són Josep M. Font Massó, Josep M. Toda Serra, Joan-Ramon Corts Salvat i Xavier Fortuny Torres. També, per consens de tots, es nomenà director en funcions de la revista Jaume Torres Ferrant.
Els reptes que voldríem assolir són molts; però necessitarem l'ajuda de molta gent.
Mireu! No ens importa que sigui una revista històrica, sinó una revista viva; ni que sigui una revista premiada, sinó una revista estimada; ni una revista escoltada, sinó una revista llegida; ni una revista especialitzada, sinó molt especial; ni una revista amb director, sinó amb molts col·laboradors...
No demanem ser la revista de Riudoms, sinó una revista més; no demanem que sigui la revista de tots, sinó que intentarem escoltar-vos a tots. Sabem que no haurem de patir, si tenim un recolzament de la gent; que no ens faltarà el suport econòmic, si la trobeu a faltar cada més...
Aquesta il·lusió volem compartir-la especialment amb els joves de la nostra vila, perquè se l'arribin a estimar com se l'estimaren els d'antany, que se la sentin propera i que se la facin pròpia.
Llavors, i només llavors, haurem aconseguit retornar-li l'esperit d'aquell grup juvenil que va posar les primeres pedres d'aquest projecte ara fa 45 anys. Vosaltres, lectors, el podeu fer realitat. Llegiu-la i, si us ve de gust, feu-vos-la vostra.