Societat

Aquest Sant Jordi Riudoms és protagonista

Per Sant Jordi, els llibres i les roses omplen els carrers de tots els pobles i ciutats de Catalunya. És moment de novetats, però també és l'oportunitat idònia per fer balanç de tots els títols que s'han publicat l'últim any, i per comprovar tant la salut literària de la literatura de casa com la influència d'autors estrangers.

Elena Domingo Elena Domingo 18/04/2014
La plaça de l'Església per Sant Jordi (FOTO: Elena Domingo)
Sant Jordi també és un bon moment per fixar-nos en la literatura més propera a nosaltres. En les novel·les, contes infantils, llibres de poesia i volums d'assaig que escriuen actors locals o que tenen relació amb el nostre entorn i amb els nostres personatges il·lustres. Riudomencs, és el moment de fixar-nos en les nostres novetats editorials.

Tota cuca (sobre)viu, de Josep Maria Riu
Tota cuca (sobre)viu, de Josep Maria Riu


  • Oda als objectes, de la riudomenca Glòria Coll Domingo i amb portada d'Alba Domingo Basora


Oda als objectes és un poemari que reivindica la importància dels objectes, de les petites coses de la quotidianitat, en la vida de les persones. Sobretot en una època en què els valors, les idees i fins i tot les relacions han entrat en una crisi profunda i canvien sense fre. Els versos, per a l’autora, són l’única manera de retenir els sentiments, d’aferrar-se a la realitat, per volàtil que sigui. Premi Amadeu Oller 2013, instituït per la Parròquia de Sant Medir a la memòria de mossèn Amadeu Oller.

  • Tota cuca (sobre)viu, del riudomenc Josep Maria Riu Margalef


Toca cuca (sobre)viu és el títol del nou treball poètic de Josep M. Riu Margalef, amb pròleg d’Anton Marc Caparó, i publicat per ZonA grÀficA. L’autor, amb aquesta obra en forma de bestiari, pretén oferir una visió poètica de la seva relació, topada o contacte, si més no visual, amb les bèsties, bestioles i cuques de tota mena a qui dedica els seus versos i que poblaven els nostres camps i es disputaven amb el pagès la supervivència dins d’un mateix territori. Segons l’autor, el contingut de l’obra se situa en l’època en què es practicava una agricultura del sofre i el sulfat de coure, del guano i l’ammonia, de l’arada i la post de replanar, del carro i la mula…

  • Set narradors del sac, dels riudomencs Patrícia Domingo Anguera, Carles Martí i Martí, Josep M. Riu Margalef, Xavier Solé i Salvat, Joan Torres Domènech, M. Concepció Torres Sabaté i Montserrat Vidal Salomó, editat per ZonA grÀficA.


Patrícia Domingo Anguera, Carles Martí i Martí, Josep M. Riu Margalef, Xavier Solé i Salvat, Joan Torres Domènech, M. Concepció Torres Sabaté i Montserrat Vidal Salomó són, probablement, set dels millors escriptors amb què compta actualment el panorama literari riudomenc. A més, tots ells comparteixen, sobretot, tres nexes d'unió que els fa especialment idonis per haver estat seleccionats per a participar en la publicació d'aquesta obra, Set narradors del sac, ideada i presentada per l'editorial riudomenca ZonA grÀficA: tots set han nascut i/o viscut durant la major part de la seva vida a Riudoms, són afamats lectors i lletraferits de mena, alhora que professen una sensibilitat i un altruisme - tant a nivell personal com creatiu - veritablement encomiables.

Set narradors del sac
Set narradors del sac


L'obra Set narradors del sac, com podeu comprovar en llegir-la, us brinda la possibilitat de poder gaudir de set narracions en format breu inèdites, escrites íntegrament en català, elaborades expressament per a l'edició d'aquest llibre i d'una altíssima qualitat literària, doncs, la majoria d'autors i autores que s'hi apleguen, han estat vinculats a aquest món des de fa una bona pila d'anys, havent estat guardonats en diversos certàmens i havent publicat o participat ja anteriorment en la publicació d'altres obres.

  • Com Àustria o Dinamarca (Ed. Pòrtic), del riudomenc Modest Guinjoan, Xavier Cuadras i Miquel Puig.


Ara mateix Catalunya és un país poc competitiu, molt endeutat i amb un excessiu nombre d’aturats. La independència no resoldria tots aquests problemes de manera automàtica, però permetria disposar dels recursos i els instruments de política econòmica necessaris per a l’objectiu al qual ha d’aspirar el país: una societat cohesionada i pròspera.

Per arribar-hi, el model espanyol no és la via i, per als autors, la referència lògica que cal mirar ve del nord. Vuit països europeus de dimensions comparables a Catalunya —Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Noruega, els Països Baixos, Suècia i Suïssa—, són dels més avançats del món socialment i econòmicament. De tots ells, el nostre país en pot extreure lliçons útils per sortir de la difícil situació en què ens trobem.

Quadern d'interseccions, d'Eugeni Perea
Quadern d'interseccions, d'Eugeni Perea


Com Àustria o Dinamarca no preveu que el camí per acostar-se a aquells models sigui fàcil, perquè parteix d’una anàlisi realista dels problemes més rellevants que el país afronta, des de les pensions a l’energia, la seguretat, la salut, la tecnologia... Per a cadascun d’ells s’identifiquen els principals reptes i oportunitats de la Catalunya independent.

Com Àustria o Dinamarca és un llibre que no pot deixar indiferent cap persona interessada en el futur de la nostra societat, sigui o no sigui favorable a la independència. El seu plantejament inclou propostes concretes sobre les quals tots els dirigents i tots els ciutadans de Catalunya s’hauran de pronunciar.

  • Catalunya, un pas endavant (Angle Editorial), de Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume.


Catalunya, un pas endavant mostra de forma convincent que la revolta sobiranista i democràtica que viu la societat catalana no és una moda ni un soufflé. Es tracta, més aviat, d’un procés latent que es va intensificar amb la sentència contra l’Estatut, en un moviment popular que ha sorgit des de baix, al marge de les elits polítiques i econòmiques del país.

En resposta als esdeveniments polítics i socials de la darrera dècada, els catalans han optat majoritàriament per un independentisme transversal i integrador, que ha posat el dret a decidir en el centre del debat polític. Per això, Catalunya està deixant enrere l’esquema autonòmic, considerat ja caduc per a les aspiracions del país, i està fent els primers passos democràtics cap a un nou marc legal.

I en aquest punt del procés Guinjoan, Rodon i Sanjaume –autors també del bloc «El pati descobert», al diari Ara– demostren que Catalunya reuneix els principals requisits per a la secessió: és un territori relativament ric, disposa d’una cultura pròpia, té autogovern i constitueix una minoria amb dificultats per accedir al poder polític. Som en una cruïlla històrica. Ara només cal que els catalans triïn el camí que volen emprendre.

Sis mans per a set pecats
Sis mans per a set pecats


  • Quadern d'interseccions (Viena Edicions), del riudomenc Eugeni Perea.


El plaer de la reflexió quotidiana en un nou dietari d'aquest escriptor i historiador de les terres tarragonines. Una altra obra recomanada de l'autor és Amb pedres al ronyó (Premi Internacional de Literatura Antoni Machado).

  • Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, de Fina Anglès, professora de l'Institut Joan Guinjoan, i de l'organista Jordi Vergés.


Orgues del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre pretén divulgar el món dels orgues tarragonins així com les característiques d'aquests instruments i les de l'orgue català i fixar el mapa organístic tarragoní. És el resultat de cinc anys d’investigació de tot allò que envolta el món de l’orgue a les nostres comarques: com és un orgue típic català, què diferencia l’escola catalana de la resta d’escoles organístiques, quins van ser els principals orgueners tarragonins i quins són els municipis amb orgue del nostre territori. El llibre també se submergeix en alguns dels orgues més "singulars", com el de Montblanc, el més antic de Catalunya, o el d’Ulldemolins, un orgue que a la seva caixa té pintures de l’única representant femenina del barroc català: Angèlica Justiniano.

  • Sis mans per a set pecats (Arola Editors) del riudomenc Lluís Aragonès, Robert Benaiges Cervera i Xavi Llauradó.

    Els valents pirates del Trencadís, que edita l'Associació El Trencadís
    Els valents pirates del Trencadís, que edita l'Associació El Trencadís


Els Pecats Capitals, l’Avarícia, l’Enveja, la Gola, la Ira, la Luxúria, la Peresa i la Supèrbia són aquelles deleres desitjables amb excés. Els protagonistes d’aquests contes són culpables de pecar, de viure al marge d’un codi moral o intel·lectual, d’atemptar contra la solidaritat humana, de contradir les normes de l’ètica i la bona conducta. Pels creients, els Pecats Capitals porten a la condemnació eterna. Però, sense pecat, què seria de l’Art, de la Ciència o de la Poesia? Condemnem? Indultem? Qui som nosaltres per decidir-ho. Aquest recull de contes és la conseqüència de l’amistat i la complicitat de tres persones agermanades a la Confraria dels Set Pecats. Segurament, el sopar, el vi del Priorat i del Montsant, la fresca i la llum d’una nit d’estiu, hi tenen molt a veure. Sens dubte, omplien el firmament d’estrelles.

  • Els valents pirates del Trencadís (Associació El Trencadís), de la riudomenca Patrícia Domingo, il·lustracions d'Alba Domingo i disseny, maquetació i impressió de ZonA grÀficA


Pirates a la vista!

Tal volta, en l’abordatge de la vida has perdut un ull, una cama, una capacitat?

Però igualment pots ser un gran pirata!

Hi ha pas algú perfecte? No, tots som una mica pirates.

Els pirates tenim una consigna: sabem que les limitacions d’un troben encaix en les dels altres i que tots junts formem un trencadís complet i harmònic.

L'arquitecte de somnis
L'arquitecte de somnis


Els pirates som valents. Dia a dia superem esculls, nous reptes!

Res de ser personatges solitaris! Les emocions i les aventures compartides són el millor botí!

  • L'arquitecte de somnis (Columna Edicions), de Teresa Roig


Al número 92 del Passeig de Gràcia es troba un dels edificis més emblemàtics de Barcelona. Al voltant d'aquest edifici hi orbiten sis personatges amb vides aparentment inconnexes, però amb més punts en comú del que sembla. I a través de la vida de l'arquitecte Antoni Gaudí anirem descobrint el destí que comparteixen i que no és altre que la creació de la Pedrera.