"Per poder veure les necessitats de la biblioteca i tirar-la endavant has de sentir amor pels llibres"

Elena Domingo

Periodista

L'Elisabet Cros Torrents a la biblioteca (FOTO: Elena Domingo)
L'Elisabet Cros Torrents a la biblioteca (FOTO: Elena Domingo)
Des del passat setembre, la riudomenca Elisabet Cros Torrents és la responsable de la nova biblioteca. Llicenciada en Comunicació Audiovisual i Antropologia Social i Cultural, va cursar una part del segon cicle de Biblioteconomia i Documentació. Ha treballat sempre a l’administració pública, en temes socials, de Comunicació i d’Universitats. També condueix un programa a Constantí Ràdio que, des d’aquesta temporada, està especialitzat en poesia i llibres.

L'Elisabet Cros Torrents a la biblioteca (FOTO: Elena Domingo)
L'Elisabet Cros Torrents a la biblioteca (FOTO: Elena Domingo)


  • Com vas rebre la proposta per ser la nova bibliotecària?


Quan estaven construint el nou edifici, pensava: “Que interessant seria treballar aquí”, perquè va coincidir amb el moment que jo estava estudiant Documentació. Al cap d’un temps, em van fer la proposta, i vaig començar molt il·lusionada i motivada. Sempre havia pensat que m’agradaria treballar en una biblioteca. És un espai que trobo molt interessant, pel silenci, per la possibilitat d’endinsar-te als llibres i aprendre. A més, sempre m’he mogut molt, per les biblioteques. M’ho vaig plantejar com un repte. Era un tema que havia estudiat una mica però que mai havia fet directament, i esperava veure què li podia donar jo a la biblioteca.

Ja d'entrada, per estar en un espai així, has de ser una persona que t’agradin els llibres, llegir i aprendre. Per poder veure les necessitats de la biblioteca i tirar-la endavant has de sentir amor pels llibres.

  • Com ha estat l’experiència des del setembre fins ara?


Al principi em vaig haver de situar: saber on eren els llibres, conèixer el contingut del magatzem i dominar la situació. També vaig haver de conèixer la gent, els “clients habituals” que visiten la biblioteca sovint, i els seus interessos.

També vaig haver de començar a escoltar els usuaris i les seves propostes per millorar. Per exemple, als prestatges on es col·loquen les novel·les, ordenades alfabèticament, em van comentar que no es distingia bé on hi havia la A, la B, la C... Vaig posar en cada prestatge una lletra identificativa, perquè la gent ho trobés més fàcil. D’aquesta manera, hi ha un feedback  amb l’usuari, i els puc facilitar la cerca. Sóc conscient que l’ordre és molt important, perquè com a usuària, m’agrada que les biblioteques estiguin ordenades. Llavors tinc la sensació que puc continuar buscant. Si ho trobo tot enredat, ho deixo estar. Per tant, he intentat escoltar què em deien i posar-ho a la pràctica si ho creia convenient.

Últimament he notat un canvi: domino molt més la situació. Al principi els llibres i l’espai em menjaven a mi, ara jo puc amb l’espai, el controlo.

  • De tots els riudomencs, quins diries que són els usuaris més habituals de la biblioteca?


D’adults, n’hi ha que només vénen a buscar pel·lícules. En certa manera, funciona com un videoclub, i és lògic, perquè a Riudoms no n’hi ha cap. També n’hi ha que vénen a buscar pel·lícules i novel·les, i altres que només vénen per llibres. Un altre tipus de públic són els més petits. I, des del setembre fins ara, han començat a venir nois i noies que estudien a la universitat. És important que això passi, perquè vénen a estudiar i ensenyen als altres a respectar el silenci i el treball.

També he detectat que ve gent de Reus i altres pobles, no només limitat a Riudoms. Veuen que hi ha novetats, i que l’espai té més coses que les seves biblioteques. Això és un canvi positiu, perquè la biblioteca s’obre a l’exterior.

  • Molts usuaris deuen venir aprofitant el wi-fi de la biblioteca, no?


Sí, aquesta és una novetat respecte a la biblioteca d’abans. És un gran avenç, perquè facilita que la gent pugui treballar amb el seu ordinador personal. I, al mateix temps, és una altra manera de cridar usuaris.

  • Quins projectes has pogut tirar endavant fins ara?


A la sala infantil, després de l'hora del conte (FOTO: E. Domingo)
A la sala infantil, després de l'hora del conte (FOTO: E. Domingo)


La idea que s’ha tingut sempre de les biblioteques és d’espais foscos, tancats, amb gent que no es relacionava socialment. Ara aquesta mentalitat ja ha canviat, i tenim taules obertes, sense separadors, moltes finestres i llum natural. En definitiva, són espais més agradables.

Per això, el primer que vaig pensar que s’havia de fer, prenent com a referència altres biblioteques, va ser aprofitar les noves tecnologies per obrir la biblioteca a l’exterior i a tothom. No només tenir wi-fi a la biblioteca, sinó fer servir les noves tecnologies per promocionar-la i donar-la a conèixer. I vaig crear el blog i una pàgina de Facebook, perquè la gent vegi que la biblioteca pot fer moltes coses. També he tirat endavant altres iniciatives, com els dibuixos de Nadal o l’exposició mensual a la sala infantil. La d’aquest mes és sobre poesia.

  • Quins creus que són els punts forts de la nova biblioteca?


La gent que coneixia l’antiga biblioteca ho compara i se sorprèn positivament. La d’allà també tenia les seves coses bones, aquell esperit de biblioteca com a un lloc tancat i recollit. Alguns comenten que aquesta és molt gran, dispersa i freda. Però és més còmoda, està acondicionada, té més ordinadors i wi-fi, i els accessos són més fàcils, no s’han de pujar escales i hi poden arribar tots els usuaris.

Un altre avantatge és el material. Amb el traspàs, es va renovar tot. Es van deixar algunes obres clàssiques i de referència, però hi ha molt de material nou. Hi ha gran quantitat de pel·lícules, de CDs i de revistes. Aquest material ajuda a què vingui gent, fins i tot de fora. L’espai també és un punt fort: és enorme i encara en queda molt per omplir. L’altre ja quedava petit.

  • I els punts febles?


Quan vaig entrar, em vaig adonar que li calia donar un impuls. La biblioteca no podia ser un lloc només per fer deures i llegir, on la bibliotecària fa el préstec i ordena llibres. Calia dinamitzar-la i fer altres activitats. És un dels punts febles, però estic treballant per incentivar-ho, i sense despeses importants.

  • Cap on va el futur de la biblioteca?


De moment, mantenim l’hora del conte pels nens els dissabtes, perquè té molt d’èxit: uns 30-40 nens entre 4 i 8 anys. Gràcies a aquesta iniciativa, es dóna activitat a la biblioteca els dissabtes.

Ara estem mirant d’impulsar un club de lectura per adults, que començarà a funcionar al març. Perquè la gent que llegeix molt però que no es queda a la biblioteca tingui un punt de trobada, per posar en comú allò que llegeix. Proposarem una lectura cada mes, i es farà una reunió mensual per parlar del llibre. Això ajudarà a captar els adults, a fer sentir la biblioteca com un espai participatiu. Molts pensen que a la biblioteca hi van els nens a fer deures. Cal dir-los: “Eh, que això també és per vosaltres, aquí també podeu aprendre coses”. Un dels passos a fer és també col·laborar amb altres organitzacions del poble: el CERAP, les escoles, la Llar de Jubilats, etc. Per portar la biblioteca més enllà d’aquest espai.

Un dels problemes és que, en els temps que corren, estem limitats econòmicament. Si hi hagués molts recursos, m’agradaria posar un projector i visionar pel·lícules, per fer després el comentari. La biblioteca és una font de coneixements i s’ha de trobar la manera de fer-ho tot engrescador.

Aquest web fa us de 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei.