L’entrada de l’Església en aquest registre és un reconeixement a les característiques de l’edifici en sí, però també estableix un entorn de protecció perquè el voltant de l’edifici n’asseguri, també, la preservació. “No s’ha de canviar res, només vetllar perquè l’entorn de l’Església n’afavoreixi la percepció visual i el seu contorn artístic”, assegura Mossèn Josep Mateu.
Des de la parròquia expliquen que en un primer moment la declaració servirà perquè els riudomencs siguin conscients que l’Església és un patrimoni del poble i que cal preservar-lo, que no es pot tractar de qualsevol manera. “Tots estimem l’Església, però sovint les coses que tenim a casa no les sabem valorar prou, i aquest reconeixement que se’ns dóna des de fora pot ajudar que tots valorem encara més el patrimoni que tenim”, explica Mateu. Al mateix temps, asseguren que és un punt a favor per aconseguir subvencions per al projecte de restauració, “que és molt costos i que no està a l’abast de la parròquia”.
La sol·licitud va començar fa quatre anys, quan des de la parròquia es va elaborar el pla director de restauració de l’Església, que marcava el passos a seguir en la rehabilitació del temple i definia cinc fases. Els arquitectes van recomanar, per les característiques de l’Església, sol·licitar la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional. La parròquia i l’Ajuntament han treballat conjuntament per fer la sol·licitud. El procés es va haver d’aturar durant uns mesos per l’activació de l’article 155.
Des de la parròquia asseguren que això els animarà a continuar treballant per a la restauració de l’església. “Es veu acreditada la nostra voluntat de preservar un patrimoni visual, cultural i arquitectònic de tots”, explica Mossèn Josep Mateu. Després d’haver fet la primera fase de rehabilitació, la de la capella del Santíssim, esperen poder impulsar la següent, més costosa, que inclou la teulada i el campanar.