Menjar típic en l'època del Ramadà (FOTO:Cedida)
Cada any, quan arriba el dia de la festa de l’Eid al Fitr, prop de 1500 milions de musulmans de tot el món s’apleguen als centres de culte. Celebren l’acabament del Ramadà, un dels períodes més importants de l’any per l’islam. Les celebracions d’aquesta festa, que culmina gairebé un mes sencer de dejuni, són diferents segons els països. Ahir, seguint l’horari de l’Aràbia Saudita, origen de la religió i de Mahoma, els musulmans que viuen a Catalunya van celebrar la festa final del Ramadà. Entre ells, els més de 360 marroquins que viuen a Riudoms, segons dades de l’Institut Català d’Estadística.
Al local del capdavall de la Muralla de la Font Nova, des de les 9 del matí, es van congregar els marroquins per seguir les paraules de l’imam Mustapha. Com és tradició, molts estrenaven roba nova, generalment del color de la puresa: el blanc. Després d’escoltar els càntics religiosos, es van saludar entre ells i van menjar per trencar el dejuni que, fins ahir, havien mantingut durant les hores de sol.
Religió o tradició?
L’Eid al Fitr només és la punta de l’iceberg d’una tradició religiosa, el Ramadà, que a Riudoms té molt de seguiment entre els marroquins. Alguns ho fan per convicció religiosa, com l’imam. Altres, com l’Abdillah, no són practicants estrictes de l’islam, però segueixen el Ramadà com una tradició i com un símbol, de la mateixa manera que els catòlics no practicants també es reuneixen per Nadal. “Pel que sabem nosaltres, gairebé tots els marroquins de Riudoms el fan”, expliquen.
Aquesta gran importància simbòlica del Ramadà s’explica perquè és una de les celebracions més importants del món musulmà. “És obligatori per tots els musulmans, és un dels cinc pilars de l’Islam”, explica Mustapha. Coincidint amb el novè mes del calendari islàmic, commemora el moment en què el profeta Mahoma va començar a rebre la revelació de l’Alcorà.
Més que un dejuni
Durant els 29 o 30 dies que dura el Ramadà, depenent del cicle de la lluna, els que el practiquen tenen restriccions durant les hores de llum. El menjar i el beure estan prohibits, però també tenir relacions sexuals o dir males paraules. La solidaritat i la caritat amb els altres, en canvi, és obligatòria. “Un euro que guanyes durant el Ramadà equival a cent euros de la resta de l’any”, assegura l’imam Mustapha. També s’ha de llegir l’Alcorà sencer, cosa que a Riudoms es fa, recitant, dos cops al dia al local de la Muralla.
Com que el sol no es pon ni surt mai a la mateixa hora, el Ramadà és diferent cada dia. Per saber l’hora que comença i acaba diàriament, cal un calendari. “A Riudoms, ens arriba a través d’algú que el veu a la televisió o el busca per Internet i en fa còpies. Després ens trobem a la plaça i es reparteix un paper per cadascú”, assegura l’imam.
El Ramadà és obligatori, però algunes persones són lliures de fer-lo. Les dones embarassades o en lactància, els malalts, els vells o els nens que no han complert 15 anys no l’han de fer. Tot i això, molts nens volen imitar els costums dels seus pares i començar-lo abans d’arribar a l’edat. Mustapha i Abdillah expliquen que en aquests casos ho poden anar provant: “Un dia, dos dies, per acostumar-se quan siguin grans”.
"La lluna mana"
Sovint, un dels inconvenients que més es troben els marroquins de Riudoms amb el Ramadà està relacionat amb la festa final. Alguns anys, el Ramadà dura 29 dies, altres 30. Depenent de l’observació de lluna que es fa des de l’Aràbia Saudita, el cicle del Ramadà acaba un dia abans o després. Si el dia 29 la lluna es veu amb claredat des d’aquell país, l’endemà s’acaba el Ramadà. Si no, s’acaba el dia 30. En els dos casos, no se sap fins la vigília. Molts empresaris accepten donar festa als seus treballadors marroquins per un dia, però ho necessiten saber amb antelació. “I nosaltres no ho sabem, perquè la lluna mana”, assegura l’imam Mustapha.