“Dirigir l’escola és un gran repte perquè he tingut un predecessor molt bo”

- Com has arribat a ser la directora de l’escola?

Les eleccions de l’equip directiu són per quatre anys, i el Josep Maria Vallès va plegar el tercer any. Per tant, havíem d’acabar aquest quart any abans de fer eleccions. L’inspector em va dir: “Tu que has estat molt de temps aquí, sigues-ho tu”. Ja portava 23 anys vinculada a l’equip directiu, primer com a secretària i després com a cap d’estudis.

No m’ha calgut presentar un projecte de direcció com s’ha de fer per les eleccions, però sí que he hagut de fer un equip nou, amb la mateixa secretària, la Montse Domènech, i una nova cap d’estudis, la Sílvia Marquet. Ens reunim tres vegades a la setmana en horari fix i les vegades extraordinàries que calgui. Tot això, a mi, no m’ha suposat res de nou, perquè m’he format al costat del Josep Maria Vallès.

- L’any que ve, doncs, hi haurà eleccions?

Sí. Al febrer tornaran a sortir les convocatòries de direcció. Si jo o qualsevol altra persona del centre s’hi vol presentar, ha de fer la seva proposta de direcció. Ara tinc temps de veure com va i sinó, deixar-ho. Però crec que podem continuar, si el meu equip vol. És molt potent, són molt treballadores. Hem passat tot l’estiu fent feina, tant en persona com enviant-nos correus electrònics, i hem arribat al principi de curs amb tot llest.

- Com valores la tasca de l’anterior director, el Josep Maria Vallès?

He crescut al seu costat com a professional, però sobretot com a persona. Vaig arribar aquí amb la carrera just acabada i només havia treballat en una escola privada, que funcionava molt diferent d’una pública. Aquesta, llavors, era una escola molt gran: hi havia 100 alumnes de primer! I estaven dividits en classes de castellans i classes de catalans. Al costat del Vallès vaig viure la transició cap a una escola catalana, perquè ell en va ser un dels grans lluitadors.

Al seu costat, també, van venir noves lluites, com la dels ordinadors. Encara no sabíem què eren i ell ja deia: “Hi ha uns aparells que ens ajudaran a l’escola, els hem de comprar”. Vam tenir molta feina: el pressupost de l’escola no arribava per fer-ho i vam haver de negociar amb l’AMPA. Al final, el mateix Vallès ens va ensenyar com funcionaven en hores extres. I com això, moltes altres coses.

Ell era membre de la Junta de Directors de Barcelona, i quan s’assabentava d’alguna notícia, ens la passava a l’escola. Llavors, un grupet de gent ens engrescàvem a fer-ho. Tot i que a vegades des del carrer es veia com una persona freda i distant, des de darrere tenia molta cura que l’escola anés endavant. Encara ara el cridem perquè vingui a ajudar-nos en algunes coses!

- Què suposa per tu ser directora?

Suposa un gran repte perquè he tingut un predecessor molt bo. Els alumnes, els pares i l’administració confiaven en ell. El meu repte és igualar-lo, tot i que li vaig dir: “He d’intentar superar-te!”. Abans, jo estava al seu costat però qualsevol problema gros que hi havia, sempre deia: “Aneu a parlar amb ell, que és el director”. Ara aquesta feina em tocarà a mi.

De moment estic molt contenta de com han anat els primers 15 dies de curs. No hem tingut cap problema, i ha estat el primer any que l’1 de setembre ja teníem tots els professors disponibles. No ens ha calgut fer i desfer horaris, i tothom ha tingut la seva aula.

- Què ha significat per l’escola Beat Bonaventura l’obertura de la nova escola, el CEIP Cavaller Arnau?

És un pulmó per nosaltres. Ens estàvem convertint en una macro-escola. Hi havia quatre línies per curs i el nombre de mestres s’incrementava cada any. Al parvulari no hi cabíem: els de P5 van haver de venir al nou edifici i els grans marxar cap al vell. L’arribada del Cavaller Arnau suposarà, a la llarga, que siguem una escola petita i que tots puguem conviure al mateix edifici. Alguns professors de l’edifici vell no coneixien els del nou, i al revés. A la llarga, tots podrem treballar junts, tant els alumnes com els professors.

Per nosaltres no ha suposat cap trauma. Al principi sí una mica de greu: “Ens separen!”. Però sabem que és una cosa bona. Hi ha gent que diu que amb dues escoles en un mateix poble hi ha rivalitat, però no tenim perquè ser rivals, cadascú té la seva autonomia d’escola i la seva manera de funcionar. Si els pares comparen les escoles, potser sí, però per part nostra no. A més, tenim bona relació amb la directora i compartim espais perfectament (el menjador, el pati...). Hem pensat en compartir encara més coses i fer activitats conjuntes.

- En les últimes setmanes s’està qüestionant la continuïtat de l’anomenada “immersió lingüística”. Com creus que podria afectar l’escola canviar aquest model?

Portem molts anys amb la immersió lingüística: un model que s’ha fet des de la base per no trencar famílies, ni esquemes, ni la societat. Com a país ens ha funcionat bé i com a poble encara millor. Tots som fills d’aquí, hem aconseguit que els que han arribat de fora siguin habitants de Riudoms. Sense anar més lluny, si fa deu anys, quan va arribar la primera immigració estrangera, no hi hagués hagut immersió lingüística aquesta gent no s’hauria començat a integrar aquí. Es comença pels nens, ells ho ensenyen als pares, i quan vénen a parlar amb nosaltres ja saben una mica el català. S’han esmerçat molts recursos amb les aules d’acollida, necessàries perquè si no ens entenem parlant no ens podem entendre de cap manera. No és només una immersió d’escola, sinó també de societat.

Què farem ara? Doncs el que digui el govern. Tenim autonomia de centre però depenem d’una conselleria. Tot i això, estarem al costat dels que lluiten perquè no s’aboleixi, perquè és fer un pas endarrere. Fa anys ja estàvem en aquell punt i no hi hem de tornar, hem de mirar endavant.

- Com han afectat a l’escola les retallades en Educació?

Ens han tret quatre mestres, però no ha suposat cap entrebanc. Ja sabíem que havien de marxar: enguany tenim una classe menys de primària a l’escola, s’ha suprimit la sisena hora i tots els professors treballem una hora més a la setmana. Tot i això, tenim molts professionals i hores de suport per atendre grups petitons. A més, aquest curs es farà l’anomenat SEP (Suport Escolar Personalitzat), hores de reforç pels nens que van malament. La Generalitat ens ha dit que s’ha fet a primer i segon curs, quan s’adquireix la base de l’escriptura i la lectura, i a sisè, quan els nens es preparen per fer el salt a l’institut. Són quatre hores, dues dins de l’aula i dues fora de l’horari lectiu. Per tant, estarem ben servits de reforç.

A més, el suport no només serà pels que no segueixen, sinó pels que van molt bé. Dins del SEP també s’inclou estirar i reforçar els que van més endavant. A més, entrarem en un programa de Catalunya Caixa d’experimentació científica, per la gent que en té ganes i que està capacitada. Encara no sabem com ho muntarem però és un bon repte.

- Com porta l’escola el fracàs escolar?

Sovint als mitjans de comunicació es diu “L’escola té fracàs escolar”, incloent dins d’això l’escola i l’institut. I, sovint, el fracàs no és tant a la primària, sinó més amunt. En aquest centre, les proves de competències bàsiques que ens passen demostren que no estem tan malament. Superem la mitjana catalana en Matemàtiques. Hem posat molts esforços en lectura, amb el projecte .edu, el de biblioteques, el pla de lectura del centre, etc. I, per això, tenim una mitjana molt alta també en lectura. En escriptura, en canvi, sempre estem a ratlla amb la mitjana, i hi hem de posar remei. Són reptes diaris: cada trimestre analitzem què falla i posem suports en un o altre costat.

Un altre puntal del fracàs escolar és l’absentisme, i en aquesta escola no n’hi ha. Excepte alguna família puntual que no entén que els nens han de venir a l’escola, tothom ve. Per tant, jo no diria que aquí tenim fracàs escolar. Aquí no es tiren tovalloles, i els mestres s’amoïnen molt.

- Com afronta la immigració l’escola?

Els primers immigrants que van arribar es van encaixar molt bé. Després hi va haver el boom immigratori, perquè els homes que havien vingut sols van portar les famílies. Però dins a l’aula, tots els nens són iguals. A l’hora del pati, sí que els de fora s’agrupen més entre ells, però això ens passaria a tots si anéssim a un país estranger. Amb els romanesos l’adaptació és molt ràpida perquè tenen una llengua de la mateixa arrel i uns costums molt semblants. Els marroquins, en canvi, tenen una religió i uns costums diferents, però aquí a l’escola no tenim cap problema. Els pares tenen moltes ganes de col·laborar.

L’AMPA també ha vetllat molt perquè s’integressin a les activitats de l’escola. A les festes finals de curs els cedeixen un espai cada any per menjars i activitats del seu país, perquè vegin que també formen part del grup de pares d’aquí. Les mares, sobretot, estan molt agraïdes. També des de l’escola els hem convidat a explicar costums dels seus països. Perquè així nosaltres també puguem entendre per què fan les coses d’una manera o altra, i conviure.

A vegades alguns pares diuen “Baixarà el nivell de l’aula si hi ha immigració”. I jo els dic: “Al contrari, afavoreix el nivell, tots som més rics en vivències”. Si ens pensem que l’escola és només per aprendre coneixements, ho tenim mal entès. Ens formem també com a persones. Estem en una societat plural, i no riudomenca, sinó mundial. Per tant, hem d’ensenyar a conviure, que no hi hagi rivalitats. Sovint els dic als pares: “Aneu errats, el vostre fill trauria les mateixes notes si anés en una classe sense immigració. Si el teu fill treu males notes, no li donis les culpes al nen marroquí que hi ha a classe amb ell”.