Després de complir-se 25 anys de l’inici del programa, l’Erasmus està considerat un dels principals èxits d’Europa. Més enllà dels dubtes econòmics que sacsegen els seus membres i de la lenta construcció política de la Unió, les beques Erasmus no s’aturen, i s’han convertit en una opció que cada cop atreu més estudiants. Des de 1987 ja s’hi ha acollit uns 2,5 milions de joves. El rècord d’estudiants va ser el curs passat, amb uns 231.000 alumnes. Una part de la consciència i el lligam entre nacions europees depèn de les experiències i de les relacions que s’estableixen entre els estudiants que participen en les beques Erasmus.
Les universitats catalanes i espanyoles ocupen una posició molt predominant en el rànquing dels centres més demanats per els estudiants d’arreu d’Europa. De les 10 universitats més populars, 7 són de l’estat espanyol. Algunes de les universitats catalanes estan entre el rànquing de les 100 més demanades: la Universitat Autònoma de Barcelona (al 10è lloc), la Universitat de Barcelona (al 13è), la Politècnica de Catalunya (el 23è) i la Pompeu Fabra (el 78è). Espanya també és l’estat europeu del qual marxen més estudiants.
Coincidint amb el 25è aniversari de l’Erasmus i enmig dels dubtes que pesen sobre les beques per la falta de fons de la Unió Europea que posen en dubte la seva continuïtat, a FemSafareig hem recollit l’experiència d’alguns estudiants riudomencs que han participat en el programa. Coneixeu-los!
Meritxell Joanpere Salvadó
Matemàtiques, UAB.
Estada a Linköping (Suècia), de gener a juny de 2011.
A Linköping em desplaçava amb bicicleta (com la majoria dels suecs) per anar a la universitat, al supermercat o a qualsevol altre lloc, independentment del temps que fes. Recordo un matí de febrer que estava nevant a -15ªC i jo amb bicicleta cap a la universitat! Era espectacular la quantitat de bicicletes que hi havia aparcades al campus de la universitat! Serà interessant veure l'experiència d'altres riudomencs que han estat fora. És una de les millors coses que he tingut l'oportunitat de disfrutar!
Albert Puig Arànega
Enginyeria Química, URV.
Estada a Darmstadt (Alemanya), de març a octubre de 2010.
La sensació que tinc quan parlo d'Erasmus és de coneixer molta gent i molt vàlida en molt poc temps. En un Erasmus arribes començant gairebé de zero i tornes a casa amb una familia més. Una experiencia inoblidable!
Artur Recasens
Geografia, URV.
Estada a Aix-en-Provence (França), durant el curs 2010-2011.
D'anècdotes en tinc milers per explicar, com qualsevol persona que se'n va fora de casa durant un any a un país estranger. Així, en quatre pinzellades, us puc explicar del meu erasmus que ha estat "astupendu" com diríem pel poble. Vaig decidir anar a la Provença encara no sé bé el perquè, però no me'n penedeixo gens! Al principi no parlava res de francès, i el meu castellà no era massa fluït, però el fet d'estar sol, tenir ganes de sociabilitzar-te i conèixer i, sobretot el fet de trobar-te amb centenars de persones en la mateixa situació que tu fan que hi hagi ben pocs obstacles per tal d'obrir-te i donar-te a conèixer a tu i al poble natal d'en Gaudí, lo Beat i el menjablanc.
I és que Riudoms es troba a faltar vagis on vagis, la família, els amics, la Calderera, les provessons... però l'any que t'espera per endavant ple de festa, ressaca, viatjar i estudiar (doncs sí xavals, ho esteu llegint bé, també vaig pringar estudiant...) no té preu! (bé, de preu si que en té, entre lo que hagis estalviat i la beca de la Generalitat).
Gilbert Molons
Ciències Polítiques, UAB.
Estada a Bologna (Itàlia), de setembre de 2010 a febrer de 2011.
Jo recomano a tothom l'experiència de fer un Erasmus. Tot i que fa temps que estudio a Barcelona i visc fora de casa, viure en un altre país i conviure amb la gent que vas coneixent durant les 24 hores del dia fa que facis molta amistat. Crec que marxar a fora, i no de turisme sinó convivint amb la gent del país,és la millor forma per veure que hi ha altres maneres de veure el món. Jo per sort vaig tenir la sort de conviure amb dos italians del sud (un de Taranto, i l'altre de Cagliari).
Tamar Molina Asens
Filologia Anglesa, URV.
Estada a Leeds (Regne Unit), curs 2010-2011.
Va ser curiós veure com en ple mes de març, un dia assolellat com els que mai fan a Leeds animés els anglesos a equipar-se amb bermudes, xancles, ulleres de sol i pilota inflable per passar un dia d'estiu 'por todo lo alto'. La meva sorpresa va ser descobrir que aquell va ser dels únics dies que va fer bon temps a Leeds durant els 10 mesos de la meva estada.
Carlota Molons Sierra
Biologia, UdG.
Estada a Granada (Espanya), primer semestre del curs 2011-2012.
He disfrutat molt més coneixent la ciutat i un nou lloc per mi que no pas cursant l'últim semestre de la carrera. Per mi els millors moments a Granada van ser les càlides hores de sol dels dies d'hivern passejant pels curiosos carrerons blancs i estrets del casc antic d'aquesta ciutat, les coves, les placetes plenes de gent tocant mil varietats d'instruments, el flamenc, la guitarra, molts tes, les tapes, les postes de sol, la muralla, l'Alhambra, el Huerto de Carlos, el Sacromonte, el barrio de la Cartuja, l'Albaicín, Puerta Elvira,... mil i un racons per perdre't. La ciutat em va encantar encara que la universitat tot el contrari, perquè porten molt poc ordre i estan força mal organitzats, a diferència del que nosaltres estem acostumats. Una anècdota: anar a la peixeteria i no recordar com es diu julivert en castellà.
Eva Sáez Ventura
Disseny d'Interiors, ESDi Escola Superior de Disseny.
Estada a Jurva (Finlàndia),de gener a juny de 2009
A Finlàndia vaig viure experiències que potser no tornaré a viure mai més, però de les que guardo un gran record són sobretot vora els llacs. Allí hi havia recintes amb saunes enormes on entràvem tots a la vegada i després sortíem en fila índia per banyar-nos en un forat del llac amb l’aigua a -12 graus! I amb els banyadors encara posats, algú començava una guerra de neu! La sensació de que el cos es congeli, sortir de l’aigua i sentir mil agulles als peu per la neu i no tenir fred, es molt finlandesa, es única!
Josep Massó i Sala
Economia, URV.
Estada a Paisley (Escòcia), el curs 2004-2005
Vaig demanar per estudiar per beca Erasmus Limerick, Irlanda, en segon lloc a Paisley, Escòcia i en tercer lloc Nàpols, Itàlia. Em va tocar Nàpols, però al cap d'unes setmanes vaig enterar-me que algú havia renunciat, vaig anar a preguntar-ho i em van dir que la noia que havia renunciat tenia la plaça de Paisley, i que si volia podia canviar i anar-hi jo. No vaig dubtar ni un moment per signar el canvi, no sabia parlar italià i amb l'anglès em defensava una mica. Sempre he cregut que dominar l'anglès és important, i aprofitar un erasmus per poder-ho fer seria fantàstic. Van ser 9 mesos a Paisley, una ciutat al costat de Glasgow, una universitat molt acollidora, plena d'estudiants internacionals. Podria destacar moltes coses de l'erasmus: les amistats, el país, aprendre a viure lluny de casa i dels teus, l'idioma, els estudis, les festes, vivències... totes positives i que em porten un dolç record.