Units per anar més lluny

En poques eleccions espanyoles com les d’aquest proper diumenge s’haurà sentit l’elector català més abocat a la reflexió. Opcions que fins ara molts catalans mai s’havien plantejat sospesar, avui s’obren de manera realista davant les urnes. I empenyen per primer cop a una profunda reflexió. L’evolució del sentiment sobiranista, la normalització del desig d’esdevindre un país lliure, obliga un major nombre de votants a sentir la responsabilitat d’emetre un vot calculat i precís, que suposi en qualsevol cas un pas endavant cap a l’assoliment d’una Catalunya lliure i plena.

L’opció independentista s’ha desplaçat en els darrers anys des de posicions minoritàries a una majoria social que va en augment. Si bé és prou reconegut el paper de motor polític que ha suposat Esquerra Republicana de Catalunya en aquesta normalització, avui, afortunadament, l’independentisme sobrepassa ERC i condiciona, fins i tot, d’altres partits o coalicions de caire nacionalista que, fins fa quatre dies, ignoraven qualsevol rampell sobiranista, considerant-lo poc seriós i reservant-lo a l’etapa esbojarrada de les seves joventuts.

Precisament aquest creixement social de l’independentisme obliga els partits polítics catalans a renovar-se, a reinventar-se per millor servir la societat civil. A ser permeables i obrir-se, en definitiva, a ciutadans que no desitjen formar part d’estructures de partit tradicionals.
I a aquells partits que no actuin d’acord amb una lectura atenta de la societat per canviar segons les seves exigències, se’ls veurà un llautó que, tard o d’hora, pagarem a preu d’or com a país.

És en aquest context que Esquerra Republicana de Catalunya ha enfrontat i dut a terme en pocs mesos una renovació que hom no creia possible. I, recollint la demanda ciutadana d’unitat i obertura, concorre a aquestes eleccions amb la coalició ERC-Reagrupament-Catalunya Sí, aglutinant la sensibilitat política independentista, però també la social. Aquesta darrera representada per Catalunya Sí, plataforma integrada per personalitats independents sense cap més adscripció política que el seu desig de treballar per una Catalunya lliure. Una mostra més de l’obertura a la societat civil és la condició d’independents dels caps de llista respectius al Congrés i al Senat: l’escriptor i historiador Alfred Bosch i el Dr. Moisès Broggi, de 103 anys d’edat i que, per descomptat, no anirà al Senat tal i com ja va dir des d’un bon inici.

Vet aquí una mostra de la importància d’aquestes eleccions espanyoles per l’independentisme català: l’avançada edat del Dr. Broggi i el seu perfil acadèmic i humà, veritable pont entre dos segles, ja va meréixer l’atenció de la premsa internacional, situant en portades d’arreu del món la causa d’alliberament nacional catalana. Com més pes tinguin els resultats obtinguts per la única opció independentista catalana que concorre a aquestes eleccions, major serà el ressò internacional de la nostra causa com a poble. I no ens enganyem, la plena sobirania de Catalunya vindrà ajudada del recolzament internacional i no de l’impossible encaix amb l’estat espanyol.

Fins i tot el President Pujol admet que s’ha acabat el temps del peix al cove i que no tenen cabuda més intents d’encaix ni governs de concentració amb un estat que no ens vol (si bé el candidat Duran, honest ell, diu que cal pensar amb la cartera; tothom sap que es refereix a la de un ministeri).

Hi ha qui es pregunta què hi hem d’anar a fer els independentistes catalans a Madrid, atès que no s’hi va a mercadejar amb el país ni a defensar negocis privats com fan d’altres formacions nacionalistes.
Doncs, a banda del ressò internacional, s’hi va per fer sentir amb dignitat la veu d’un poble sotmès i espoliat que es vol lliure i sobirà. A dir que als fills i filles de Catalunya ja no ens alimenten molles ni ens venem per cap plat de llenties. Que volem ser lliures. I ho direm, també, a l’altaveu de les corts espanyoles per que ho sentin aquells que ens volen muts i no ens volen sentir.

A Tarragona i a Riudoms, l’únic vot útil és el que fa confiança a la coalició ERC-Reagrupament-Catalunya Sí. D’acord amb tots els sondejos, CiU té de sobres els vots que necessita pels diputats i senadors que li pertoquen, juntament amb el PSC-PSOE. Així, una majoria de vots independentistes disputarien el representant a la tercera força política al Camp de Tarragona: el Partit Popular. Sobren paraules. Com sobren motius per entendre que, a la vista del mapa electoral, serà més útil un vot independentista a Riudoms que no pas a CiU, qui té més que assegurat el resultat.