Per què ha de guanyar el Partit Popular?

M'encantaria veure un PP autènticament liberal, que no tingués por a dur a terme les reformes de transformar l'Estat tal i com el coneixem i que apostés per una big society com estan fent els conservadors britànics fent una defensa de la societat civil front l'Estat i els poders públics. Un PP que fes seva la màxima de menys Estat i més mercat. No obstant, sé que no és així, i que el PP en matèria econòmica no dista pas molt del PSOE, CiU i ERC en tant que són partidaris de l'Estat del Benestar tal i com el coneixem. Un Estat mainadera que ens buida les butxaques via impostos per dir-nos que tenim sanitat i educació gratis.

Ara bé, a l'hora de defensar i gestionar aquest Estat qui ha demostrat saber-ho fer és el PP. El 1996 Espanya passava per una mala situació econòmica, una situació gravíssima i el PP amb vuit anys va saber-li donar la volta com un mitjó. És a dir, posats a tenir un Estat que domina tantes facetes de la nostra vida al menys que aquest ho faci bé i tingui gent preparada davant i el PP ha demostrar ser aquest partit.
Sé que el PP només retallarà amb tisores i no amb la motoserra que és el que fa falta i també sé que no deixarà sense cap tipus de subvencions als sindicats i als cineastes, dos dels col•lectius més impresentables i amb més barra que té Espanya (per dos exemples de despesa totalment innecessària), ara bé, sí que sé que la formació de Mariano Rajoy té la lliçó ben apresa de que el món financer no perdona que els Estats que no siguin austers i això el farà lluitar per aconseguir unes finances més sanejades.

El PSOE s'ha carregat Espanya tant econòmica com moralment. Tenim un país on tothom aspira a ser funcionari o subsidiat d'alguna manera i on ser empresari està mal vist. S'ho han carregat tot i a sobre van pregonant com a reclam electoral una suposada defensa de la “justícia social”. És patètic. És una formació llur existència és ja de per sí lamentable.
Què dir de CiU? Formació amb un discurs que és un dejà vú, un discurs el de Duran i Lleida que no difereix massa del de Roca i Junyent de fa trenta anys. El seu reclam electoral és la petició d'un pacte fiscal el qual només quedarà en això, una petició, ja que amb la majoria absoluta de Mariano Rajoy aquest serà inviable. He de dir que si fos independentista no se'm passaria pel cap votar CiU. M'esgotaria molt el seu discurs d'independència sí però ara no toca i demà potser sí però ara per ara no. El de l'eterna ensopegada, el de l'etern lament i repetitiva queixa.

Així doncs, votar el PP és el vot responsable. De sentit d'Estat. El vot que cal per ensorrar el socialisme, el vot que cal per tenir la mínima esperança que Espanya s'en surti de la crisi.

Cal ser realistes i ser realista vol dir que no només amb un canvi de govern s'en surt un país però sí que és un pas, un primer pas carregat de significat i esperança, per tal que Espanya, i per tant Catalunya, comencin a mirar cap endavant.