Opinió

El Debat de Riudoms. La Contracrònica

Com deien els extints Manel: ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí.

Jesús Torres Jesús Torres 22/05/2023

Arriba probablement el dia més esperat de la campanya electoral riudomenca, el debat. Perquè més enllà de les propostes engrescadores, actes de partit, les promeses de piscines cobertes i les grans obres de govern fetes i per fer, el que ens agrada és la salsa, no us enganyeu.

I no ha estat un camí fàcil. Semblava que després l’accidentada edició de 2015 i de la quasi plena participació en l’edició del 2019, la immesurable feina feta pels companys de L’Om - FemSafareig havia generat un acte que ja esdevindria normal en cada convocatòria electoral. Però m’oblido que Riudoms a vegades no és ben bé normal.

Allò que fa anys i panys que la televisió i mitjans ens té acostumats abans de les eleccions, el debat entre els caps de llista, no quallava a la formació del govern a Riudoms, que ha basat la seva estratègia electoral en la co-candidatura. No us repassaré tots els comunicats previs a aquest divendres, però vaja, una dosi de salsa extra abans del dia. 

Ara sí, el Casal Riudomenc ple fins la bandera, l’Elena, la Paula i el Lluís ens expliquen com finalment hem arribat fins aquí i de la mà del periodista ganxet Francesc Gras; el Sergi, el Ricard, la Carmen i l’Eudald comencen els seus 2 minuts de presentació. El Sergi i el Ricard, segurs. A la Carmen no se la veu còmode expressant-se en català i a l’Eudald, se li queda curta, curtíssima, aquesta primera intervenció tot i que té temps per fer una raspallada al candidat de Junts. Una declaració d’intencions. O no.

Arrenca el primer bloc. Tots els candidats se centren en urbanisme, bàsicament. A ningú se li escapa que és un àmbit on al poble s’ha fet molta feina i n’hi ha molta per fer. El cap de l’oposició, com és obvi, busca el cos a cos amb l’actual alcalde. Però el Sergi li va rebatent, com pot, les crítiques que li esgrimeix. La Carmen, emprant la llengua que últimament s’ha posat de moda a les institucions catalanes, llença alguna proposta poc innovadora com tallar la circulació al nucli antic als caps de setmana. I l’Eudald, al que “li sembla que té 56 anys”, se’l veu còmode parlant d’habitatge i oci, àmbit on s’ha dedicat professionalment.

I es van succeint els blocs. L’alcalde naturalment fa gala de la feina feta durant els 4 anys i explica projectes de futur. El Ricard explica les seves propostes, les fortaleses del seu equip “de govern” i de tant en tant li va tirant dards al Sergi, que en recull alguns i d’altres esquiva. L’Eudald va llegint glossaris de propostes o de tant en tant deixar anar algun comentari sorneguer que genera rialles entre el públic. I la Carmen continua amb el seu catàleg de mesures socials i per moments sembla que s’oblidi que el seu partit ha format part del plenari durant aquests quatre anys. Tampoc m’estranyaria que molts dels espectadors també ho haguessin oblidat. 

A mesura que va avançant el debat i va pujant la temperatura dalt de l’escenari es van desdibuixant els blocs temàtics. Els mateixos partits minoritaris s’auto-exclouen del debat entre els caps de llista de Junts i ERC. El moment àlgid arriba, quan per un futur espai de barbacoes, el Sergi acusa al Ricard d’haver-lo “apunyalat per l’esquena” i el Ricard li respon “dóna’m proves d’aquesta acusació”. I crec que el públic al final, no sap qui va apunyalar a qui, o bé més aviat qui ho va fer amb el ganivet més llarg.

I ja cap al final, dues relliscades. Quan el Ricard utilitza la paraula “barato” per referir-se a un possible pacte entre Junts i PSC o PP i quan el Sergi, llegint un text de la Isabel diu que la seva candidatura és la única que possibilitarà la primera alcalde a Riudoms (amb escarafalls de la candidata socialista).  

En resum, un bon frec a frec entre els partits que estan cridats a recollir la majoria de vots a les urnes i una presència entre testimonial i histriònica de les altres formacions. No crec que el debat deixés un clar guanyador i per tant, seran uns últims 6 dies de tensió a les files dels partits polítics. 

Finalment, acaba un debat seguit per unes 500 persones al Casal i que ja suma més de 1.200 visualitzacions telemàticament. Els riudomencs hem d’estar orgullosos d’una entitat que pot desplegar un acte com aquest. I ara, a esperar el dia 28 al vespre.