Casino aquatique (original mix)

M’agraden les produccions de Dirty Doering (Leipzig, 1978): I would, Été pluvieux o Casino aquatique són exemples de la seva visió de la música electrònica que s’està fent actualment a Berlín. Juntament amb amics com Acid Pauli, Niconé o Sascha Braemer han elaborat un nou so molt més colorista, amb notes de burlesque i veus recuperades dels anys seixanta i setanta com Jim Morrison, Johnny Cash o Brigitte Bardot. A Casino aquatique Brigitte Bardot ens demostra que cantar no era lo seu. El pirata d’en Doering ha samplejat un fragment de la cançó Une histoire de plage on la gran defensora dels animals i gran entusiasta del partit racista dels Le Pen canta Je connais des vagues qui roulent doucement / en tissant des algues, les nuages poussaient le vent, / qui joue la couleur et qui peint la musique / en orchestrant les fleurs d'un casino aquatique.

Aquest mix té una cosa d’estiu i de música lleugera que m’encanta i aquests dies l’escolto sovint. Precisament aquest estiu ens han donat la tabarra amb l’assumpte d’un macrocasino famós, del qual poca cosa se’n sap però que tothom n’opina amb un aplom i un coneixement macroeconòmic que esfereeix; la veritat és que tantes raons no m’acaben de convèncer. L’assumpte em recorda als debats acalorats sobre la prohibició dels toros o la llei antitabac, on la pugna anà més per camins pseudoideològics que no pas crítics o científics. Almenys en els toros. A priori, jo no estic en contra, dels casinos, com tampoc no he entrat mai en cap. O sigui que per mi poden anar fent.

El que sobta d’aquesta comèdia estival és lo clar que tenen l’emplaçament. Renoi, mira si n’hi ha de zones industrials per la zona metropolitana de Barcelona, algunes més fantasmes que industrials. Però ves, capricis que deu tenir la cosa, tenen molt clar que el lloc ha de ser en una zona estratègica, tant econòmica com mediambiental, perquè suposo que el Parc Agrari del Baix Llobregat no deu ser una broma d’alguns polítics amb bona fe que miren quina una en poden fer. Al web de la Diputació de Barcelona, que suposo que són gent seriosa, ho defineixen així: Un patrimoni agrícola amb futur. A
la vall baixa i al delta del Llobregat es troba una de les zones agrícoles més antigues i fèrtils del país: un patrimoni cultural, econòmic i ecològic de primer ordre situat al bell mig de l'àrea més poblada de Catalunya. Preservar i promocionar els usos agrícoles i el seu entorn natural és una inversió de futur que contribueix a la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans.

Que bonic, no? Doncs ara resulta que aquest macrocasino donarà no sé quants llocs de treball i no sé quants ingressos superimportants (a qui li toqui la ruleta, segur), que ens trauran del clot on ens ha portat tanta política de liberalització del sòl i demés negociets on alguns han fet l’agost i els altres passen una cuesta de gener amb pinta de ser perpètua. És clar: llocs de treball, riquesa... però que ja no en dóna, de llocs de treball i de riquesa, el Parc Agrari del Baix Llobregat? Hem de desvestir un sant per un altre? És desitjable una societat depredadora i àvida insaciable de guanys i recursos econòmics
sense cap mena de límit ètic?

Comenta l’artista reusenc Jordi Abelló a la seva Nova història de l’art (jordiabello.com) que en les grans subhastes mai es pregunta la procedència dels diners, fet pel qual la compra de picassos és una molt sensible manera de blanquejar diners de dubtosa procedència... com també del joc. El senyor vellet aquest del macrocasino es veu que té els seus establiments de Las Vegas decorats amb picassos, precisament, i autèntics. I es veu també que aquest senyor vellet –investigat al seu país per presumptes delictes econòmics– demana canvis substancials en la nostra legislació vigent per compensar la
molèstia de creuar l’Atlàntic; especialment la legislació fiscal, la declaració d’ingressos, la cotització a la Seguretat Social o les condicions laborals. No sé, però crec que des d’un punt de vista purament ètic i moral, aquest casino ja fa aigües abans de començar. Tampoc seria el primer cop.