Bankia i els diners de tots

Sembla més que probable que el govern de l’estat, el que deia que no posaria un un cèntim públic a la banca, farà una gran injecció de diners a l’entitat financera Bankia, que de moment ha convertit en capital els diners que li va deixar l’anterior govern.

Bankia és el resultat de la fusió dels negocis de diverses caixes d’estalvis que es trobaven en problemes, bàsicament dues de grans, Cajamadrid i Bancaja. Les caixes en els seus inicis eren entitats amb un caràcter benèfic, que retornaven a la societat els seus beneficis, i que canalitzaven l’estalvi i el crèdit en el seu territori, però que en els últims anys, moltes d’elles van oblidar qualsevol d’aquests principis, fent inversions seguint només el criteri dels polítics que les controlaven i tot a cavall de la bombolla immobiliària que els prometia més i més beneficis invertint en totxana i infraestructures més que dubtoses, perquè ja se sap, el totxo no baixa mai, mentre els seus directius s’embutxacaven grans sous i qui se suposa que ho havia de controlar, no controlava res.
Evidentment, la bombolla peta i les caixes es troben amb préstecs que no els tornen i amb milers de blocs de pisos que ningú comprarà pel valor al que se’ls han quedat.

A partir d’aquí, es promou la fusió de diferents caixes tot convertint-les en bancs i injectant-los diners, oblidant que molt possiblement ajuntantdiferents petits problemes, l’únic que es fa és crear un gran problema molt més difícil de gestionar al que cal injectar una gran barbaritat de diners per evitar que faci un pet com una gla i ho esquitxi tot. Cal aclarir, això sí, que l’estat no dóna diners als bancs, els deix diners cobrant interessos, o bé en compra participacions preferents que es poden acabar convertint en accions, o hi posa capital directament, que un cop torni a funcionar l’entitat, pot ser venuda. En tot cas, ja veurem si es recuperen molts d’aquests diners, perquè sembla que els forats són grossos.

En un país en que cada dia es retalla alguna cosa o s’apuja algun impost difícilment es pot entendre que hi hagi mils de milions d’euros per salvar bancs, quan moltes altres empreses estan fent fallida sense que ningú les ajudi i l’estat no paga els seus deutes quan toca ni a proveïdors ni a d’altres administracions.
Sembla que ara mateix l’únic que hauria de ser important és que si l’entitat fa fallida n’hi haurà prou perquè els clients recuperessin els seus 155.000 milions d’euros que hi tenen dipositats. Si aquests diners es poden recuperar segur, potser val la pena acabar amb el malalt, ja sigui liquidant l’entitat, venent-la a trossos o el que sigui... Les persones i entitats que han invertit en accions de Bankia o altres tipus d’instruments financers perdrien bona part de la seva inversió, però amb les inversions ja se sap, no sempre surten bé. Vull pensar que si cal posar-hi tots aquests diners és perquè la situació és realment crítica i el pet afectaria tot el sistema, però si és així, cal explicar-ho molt i molt bé, perquè són diners de tots i els ciutadans tenim dret a saber que es fa amb els nostres diners mentre s’estan tancant quiròfans i s’està retallant en les coses més bàsiques (encara que sembla que podrem anar a Extremadura en tren d’alta velocitat). I l’altra, és que alguna cosa no deu funcionar correctament, si diuen que la caiguda d’un sol banc pot enfonsar tot el sistema financer i de pas l’economia d’un país.
Però la sensació, és que el que passa realment, no ho saben ni ells...