Avions de paper

A Catalunya hem fet volar avions de paper, ho hem hagut de fer perquè no teníem prou diners per crear una aerolínia catalana en bones condicions que ens permetés defensar al Prat del centralisme de Barajas. Ens ha calgut intentar rescatar del pou a Spanair per fer volar els nostres somnis, somnis que s'han estavellat a causa de, en bona part, el context econòmic de l'empresa i de la Generalitat. Però també, i no en menor mesura, degut a les traves i el joc brut de l'Estat Espanyol.
Si bé es cert que la jugada que ha intentat la Generalitat era poc segura, invertint milions d'euros públics per finançar a una empresa privada que estava enfonsada. També podem dir que no ha estat l'únic Govern que ha realitzat inversions d'aquest tipus amb diners públics, com ara Aena i Iberia. La diferència recau en que aquests últims no han hagut de volar amb el vent en contra d'un Estat centralista que faci tot el possible per impedir-los avançar.

I ara, els avions de paper,que no han volat gaire bé, marxen per no tornar; i amb ells, molts diners i il·lusions perdudes. Una frustració més per un país frustrat. L'únic positiu que en podem treure de tot això és que encara tenim forces per lluitar, tot i que ens hauríem de replantejar com i per a què les utilitzem. Perquè per tenir un aeroport internacional no n'hi ha prou amb quatre duros mal arreplegats d'un hipotètic pacte fiscal, és necessari més autogovern, i més autogovern vol dir ser lliures, independents.

Ah! Els avions de paper no són cosa meva, pregunteu-ho als DeBlassis.