El 2026 és l’Any Gaudí i el tret de sortida es va celebrar amb una gran festa el 8 de novembre de 2025, presidida pel President de la Generalitat que va omplir d'expectació Riudoms. Però la veritable sorpresa, i el motor d'aquesta reflexió, va arribar amb la portada de l’últim número de la revista L'OM: una noia d'origen romanès es convertia, sense voler, en el símbol de la jornada.
El seu barret, confeccionat expressament per l’ocasió, era un homenatge viu a l'arquitectura d'Antoni Gaudí: un mosaic de petits trencaclosques que, units, creaven una harmonia màgica. I aquí rau la bellesa i la potència del missatge que vull transmetre.
La comunitat romanesa no és una novetat passatgera. Fa més de dues dècades que hem arrelat a Riudoms, teixint aquí la nostra vida. Vam aprendre la llengua catalana per desig, cuinem plats d'aquí, hem comprat habitatges i hem construït les nostres llars. Els nostres fills són riudomencs de ple dret, fins al punt que un d'ells pot ser símbol d'una celebració tan significativa com l'Any Gaudí. Aquest altíssim nivell d'integració s'ha aconseguit sense oblidar d'on venim: estimem Riudoms sense renunciar a la nostra estimada Romania, i ho divulguem mitjançant una Associació per donar a conèixer les nostres arrels.
El mosaic de Gaudí és la metàfora perfecta de la societat de Riudoms avui, on l'autèntica integració és una obra mestra compartida i cada peça suma valor i màgia al conjunt. Aquesta realitat, però, contrasta amb el discurs polític actual.
Tot i celebrar aquest exemple, no podem obviar que, ara mateix, la immigració no està de moda en el context polític. Davant de l'auge de formacions com l'extrema dreta o Aliança Catalana, una part de la política assenyala la immigració, amb una retòrica de la por, com a responsable de les disfuncions del país. Aquesta és una tàctica injusta que permet a les administracions desviar el focus de la mala gestió o la manca de previsió per afrontar un fenomen migratori massiu. Si la integració falla, és sovint perquè els mecanismes institucionals, les inversions en serveis o els processos d'acollida han estat ineficaços.
La imatge de la noia de Riudoms, símbol d'un dels nostres fills més il·lustres, trenca aquest discurs. El seu cas demostra que quan hi ha voluntat, arrelament i respecte mutu, el trencaclosques funciona. Ens recorda que els problemes no són les persones que arriben, sinó la manca de coratge polític per gestionar la complexitat del segle XXI. L'Any Gaudí ha de servir també per reflexionar sobre el nostre model de convivència: som un mosaic que suma, i negar-ho és trair el nostre propi geni.