Article publicat originalment a www.ricardgili.cat
- Persona 1: Has sentit el ministre Fernández Díaz demanant-li a Santa Teresa que intercedeixi per Espanya perquè surti de la crisi econòmica?
- Persona 2: Hosti, sí… mira que demanar-li a una Santa que faci la feina que hauria d’estar fent ell.
- Persona 1: Del PP havia de ser!
- Persona 2: Com els agrada barrejar religió i política.
Aquesta és una conversa fictícia, però el fons és real. El gener passat, el ministre del govern espanyol Jorge Fernández Díaz va afirmar estar convençut que Santa Teresa intercedia en favor d’Espanya. Conseqüència? Polèmica i bromes. Al Congrés, fins i tot li van demanar al govern espanyol que expliqués com la santa en qüestió s’ho feia per intercedir pels espanyols.
En aquell moment, l’escena de Fernández Díaz em va transportar a la meva infantesa riudomenca, quan feia d’escolà i el dia de la festivitat del beat Bonaventura –per qui no ho sàpiga, un franciscà local que va ser conseller de quatre papes–, l’alcalde de l’època, Josep M. Vallès, pujava a l’altar de l’església i li demanava que protegís els riudomencs. D’això ja fa més de 15 anys.
Aquesta dissabte se celebrarà a Riudoms la festivitat del beat Bonaventura i la història m’ha tornat a venir al cap. No sé ben bé com, m’he acabat preguntat si l’actual alcalde, Josep M. Cruset encara fa el mateix. He pensat que no, que és impossible. Un polític jove com ell, de la nova fornada convergent… no ho deu pas fer això. Digueu-me malalt, però he fet un Google i… voilà, he trobat un parell de vídeos a YouTube sobre les festes del beat Bonaventura. Oh, sorpresa(!), l’alcalde Cruset –tot i ser jove i de la nova fornada convergent- és de l’escola del ministre Fernández Díaz i l’exalcalde Vallès. Ell també reclama l’ajuda de les divinitats.
L’alcalde Cruset -dalt de l’altar i d’esquena- fent l’ofrena d’un ciri al beat Bonaventura en la festivitat del 2013. És el moment en què fa el seu discurs, acompanyat de la pubilla i l’hereu. Les restes del beat són dins l’urna del fons. Foto: captura de vídeo de Riudoms News.
L’any passat, el dia de la festivitat del beat Bonaventura, va pujar a l’altar i dirigint-se a les despulles d’aquest religiós (min. 6:25), va assegurar que “un any més em presento davant vostre en representació de tots i cadascun dels riudomencs (…) amb la ferma necessitat de la seva empara en els temps que estem vivint”. Un any abans, el 2012, havia fet el mateix (min. 16.25). Cruset es dirigeix al beat Bonaventura i, en un discurs carregat de tòpics, li prega “ara, més que mai, necessitem sentir-nos prop de vos. Així doncs, us oferim aquesta oració tot (…) demanant-vos per tots i cadascun dels riudomencs i riudomenques salut, prosperitat i harmonia. Beat Bonaventura, pregueu per nosaltres”.
A Riudoms, que l’alcalde pugi a l’altar de l’església a demanar la protecció del beat Bonaventura és vist com a “normal”. És un poble amb una forta tradició catòlica i, de fet, deu ser dels pocs municipis catalans on els darrers anys s’hi ha creat una nova processó i unanova confraria, en què –per cert- el mateix alcalde ha participat de manera activa. Però, més enllà d’això, què els deu semblar als centenars de musulmans o cristians ortodoxos que viuen al municipi que l’alcalde pugi dalt de l’altar d’un temple catòlic i asseguri que parla “en representació de tots i cadascun dels riudomencs”? I als agnòstics i ateus? Els ha demanat permís per parlar en nom seu sobre una qüestió que afecta les seves creences personals?
Sigui com sigui, a Riudoms, veure poder polític i religiós del bracet és un fet habitual. Primer exemple: totes les fotos del butlletí d’informació municipal del desembre passat en què s’informava de les festes del beat Bonaventura són d’actes religiosos o estan fetes a l’interior de l’església del poble. Ni rastre dels actes laics (pàg. 8). I segon exemple: l’alcalde Cruset participa de manera institucional en les múltiples processons que es fan al llarg de l’any a Riudoms, en alguns casos literalment al costat del capellà, recordant èpoques “bajo palio”. Vegeu la de Sant Sebastià(min. 10:35), la del mateix beat Bonaventura (min. 5:10) o la del Divendres Sant (min. 55:30). I si us hi fixeu bé, veureu que a les dues darreres, l’alcalde va acompanyat de la jutgessa de pau de Riudoms, Marina Mas. Resultat: una escena en què poder polític i judicial apareixen honorant el poder religiós.
Al darrere d’aquesta realitat hi ha més que el simple refrany popular que postula que “a Riudoms, misses i processons”. Hi ha un procés atiat pel mateix Cruset i en què el capellà local, Josep Mateu –jove, amb molt bona sintonia amb els feligresos i, pel que jo el conec, de tarannà progressista–, s’hi sent còmode. Així ho explicava ell mateix en una entrevista a la revista L’Om, l’agost de l’any passat.
Des d’una lògica de mercat, a Riudoms, la simbiosi entre poder polític i religiós és del tot coherent. D’una banda, el capellà té el suport de l’alcalde per mantenir i –si pot- ampliar els seus dominis religiosos, i així consolidar el sistema de valors i creences catòliques. De l’altra, l’alcalde Cruset –conscient que bona part dels riudomencs tenen una arrelada cultura catòlica– no té cap problema a atiar-la i intentar beneficiar-se’n. És una de les estratègies polítiques més velles: pretendre semblar igual que els teus votants per crear proximitat i generar-los confiança. Es podria dir que pujar a l’altar és la versió religiosa de visitar un mercat durant una campanya electoral.
L’alcalde Cruset al costat de l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i el capellà de Riudoms, Josep Mateu, en la inauguració de la reforma de l’Abadia de Riudoms, el maig passat. Tots ells, Cruset inclòs, van fer un discurs als assistents. A les primeres files també hi havia diverses regidors de l’equip de govern, de CiU. Foto: Facebook de la Parròquia de Riudoms.
Però no tot és lògica de mercat. En una societat com la nostra, amb identitats múltiples i complexes, caldria evitar que la religió –sovint en connivència amb el poder polític– ocupi l’espai públic i imposi la seva manera de veure el món en aquells assumptes que afecten el conjunt de la societat. Vaja, que la religió hauria de quedar en l’esfera privada de les persones, lluny del terreny de la política. A l’estat espanyol, recentment hem vist com l’Església ha pressionat perquè la llei de l’avortament del ja dimitit Gallardón –la més restrictiva de la democràcia– no es quedés curta. Per no parlar de molts països àrabs, on a través de lleis amb base islàmica es cometen barbaritats.
Documentant-me per a aquest article, he llegit una reflexió d’un polític gai del PSOE, Pedro Zerolo: que avui es pugui avortar, que els homosexuals puguin casar-se o, fins i tot, que ens puguem divorciar són realitats que difícilment existirien si no s’hagués apostat, de manera més o menys conscient, pel laïcisme com a moviment de progrés. Hi estic del tot d’acord. En el fons, això és el que em ve a la ment quan veig l’alcalde de Riudoms dalt d’un altar parlant en nom de tots i cadascun dels riudomencs i pregant a un beat que intercedeixi per nosaltres. I és que si la majoria de polítics de casa nostra no hagués baixat de l’altar, aquests avenços socials encara no haurien arribat. Alguns, però, segueixen sense fer-ho. Josep M. Cruset, pregueu per nosaltres.