La riudomenca Mònica López Bages ha guanyat el Premi Giovanni Pontiero, en la seva 25a edició, per la traducció que ha fet al català de l'obra Inventari de la pols (Inventário do Pó), una obra de l'autora portuguesa Joana Bértholo. Es tracta d'un premi que dona cada any el Centro de Língua Portuguesa/Camões, I.P. de Barcelona, juntament amb la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i que reconeix les traduccions que es fan del portuguès al català o al castellà. Els anys senars, es dedica al català -com el cas de l'Inventari de la pols-, i els anys parells, al castellà.
Mònica López és filòloga, traductora i professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'Inventari de la pols és la segona traducció que fa d'un llibre del portuguès al català. La primera va ser Els amics, un àlbum infantil de Gonçalo M. Tavares. També ha traduït contes de la mateixa Joana Bértholo. I ha escrit el seu propi llibre en portuguès: Rua da Esperança, 112.
La traducció premiada, publicada el 2023 per Godall edicions, és la primera obra al català que es va traduir de Joana Bértholo, una escriptora portuguesa emergent, autora també d'altres títols com Ecologia (2018), A História de Roma (2023) o Diálogos Para o Fim do Mundo (2009). Inventário do Pó és un recull de 18 contes inspirats, cadascun d'ells, en 18 peces musicals diferents d'un àlbum de música electrònica que va fer René Bértholo, un artista, parent llunyà de Joana. De fet, els contes mantenen els mateixos títols que les composicions, i entremig es va fent referència a cites del mateix René o a obres artístiques que ell va fer. Era un artista polifacètic i experimental, que es va haver d'exiliar de la dictadura de Salazar. "És un llibre on, a part de la vessant pròpiament de la literatura a través dels contes, hi ha un component important de família i d'homenatge", assegura López.
La primera traducció de Bértholo que va fer la Mònica López van dos contes seus. Un d'ells va ser Tant de bo sabés què demanar, publicat a Paper de Vidre. Arran d'aquesta traducció va establir contacte amb l'editorial Godall, que li va proposar tirar endavant un volum sencer de contes, dins de la col·lecció Narrativa. "Té un estil d'escriptura molt particular. Parla de persones, però sempre amb un toc de màgia, i enganxa moltíssim. També està molt conscienciada amb el canvi climàtic i els problemes socials", assegura.
López explica que va quedar molt sorpresa de rebre el premi. El jurat va escollir l'Inventari de la pols d'entre un total de 9 propostes presentades per les editorials. L'objectiu del premi és intentar estimular que hi hagi nous traductors d'entrada al portuguès, i que els traductors i les editorials s'atreveixin a traduir literatura d'aquest país. "Costa que la literatura portuguesa, més enllà de Pessoa i Saramago, arribi aquí. Aquí a Catalunya tenim tendència a mirar cap al nord: França, com a molt Itàlia... I a vegades ens costa una mica més mirar cap a l’altre costat de la Península. Portugal queda allà, com un reducte, i quan el descobreixes, te n’adones que hi ha molta creativitat", assegura.
Per López, la feina de traductora "és com un joc". El seu interès per la traducció va començar amb una assignatura que va fer durant la carrera de Filologia Catalana, a la universitat, amb el traductor i lingüistica Joaquim Mallafré -que també tenia vincles amb Riudoms-. "Traduir no és només buscar la paraula adequada i trobar-la, és aconseguir que el lector que llegeixi el text li arribi de la mateixa manera que al lector de la llengua original. Això és el que he intentat, i si algú m'ho va ensenyar, va ser el Quim. Una part del discurs li vaig dedicar a ell", assegura. "En aquesta traducció he jugat, ho reconec, i m'ho he passat molt bé", explica.