"Que Gaudí va ser a dins d'aquesta església és evident": així va començar la conferència que Mossèn Armand Puig va fer ahir, 12 de març, a l'Església de Sant Jaume, dins del cicle de conferències de l'Any Gaudí. L'arquitecte i la seva família es van vendre totes les propietats que tenien a Reus el 1878, i les úniques cases que tenien al Camp de Tarragona eren les de Riudoms: principalment, la Casa Pairal i el Mas de la Calderera. Quan venia a Riudoms, anava a missa a l'Església de Sant Jaume. "A Barcelona, quan escoltava missa, Gaudí es posava sota la trona, per poder sentir-hi millor. Imaginem-nos que aquí també s'hi posava, sota la trona", va dir Puig. En aquella època, abans del 1936, l'Església era força diferent a l'actual.
La religió va ser fonamental en la vida de Gaudí però també, i sobretot, en la seva obra. És conegut, de fet, com "l'arquitecte de Déu", principalment -però no només- per la seva feina al capdavant de la Sagrada Família. En la seva conferència, Puig es va voler centrar en l'itinerari espiritual de Gaudí al llarg de la seva vida, i ho va fer mitjançant petites pinzellades de la seva manera de fer, el seu caràcter i les seves accions.
Gaudí solia dir que tot és providencial. "Ell entenia que tot el que passava era fruit de la voluntat de Déu", va assegurar Puig. Un exemple va ser quan es va esperar tres anys a rebre una comanda de material que havia d'arribar de Venècia per poder acabar la Torre de Bernabé: l'única que Gaudí va veure feta en vida de les 18 que hi havia projectades. "La santedat es troba en aquestes coses: és una cosa que es dedueix del caràcter i de l'actitud d'una persona: paciència, calma i confiança en Déu", va explicar. Puig també va assegurar que la santedat no es construeix "d'un dia per l'altre", i que en el cas de Gaudí va anar creixent un interès per seguir un procés creatiu guiat per Déu.
La fe, l'esperança i la caritat
Els estudiosos destaquen tres virtuts que van formar part de la vida de Gaudí: la fe, l'esperança i la caritat. Ell no va escriure mai un dietari espiritual, com sí que van fer altres personalitats, però la seva manera de viure i de treballar definia com era. Segons Puig, són el capteniment, el comportament, algunes frases que va dir i la relació entre la seva vida i la seva obra el que ens permet saber com era ell en realitat i què pensava: "Allò que fa Gaudí explica allò que és".
En l'àmbit de la fe, Puig va posar com a exemple la seva devoció per la Mare de Déu. Les dues Mares de Déu més importants en la seva vida van ser la de Misericòrdia i la de Montserrat, a qui va dedicar les dues fundacions que, al final de la seva vida, va crear en honor als seus pares. A part, l'arquitecte riudomenc va dedicar cinc capelles a la Sagrada Família a la Mare de Déu, i volia col·locar una estàtua de temàtica mariana, també, a la façana de La Pedrera, però els propietaris no li van permetre. "Santa Maria era cabdal en l'obra de Gaudí", va explicar.
Com a exemple d'esperança, Armand Puig va narrar l'evolució que va fer Gaudí de pensar que en 10 anys tindria la Sagrada Família acabada a convèncer-se que no l'acabaria mai. A diferència dels altres arquitectes, que esperen acabar la seva obra, Gaudí es veia com l'arquitecte d'una catedral medieval: temples que es construïen durant segles. El riudomenc deia: "L'amo d'aquesta obra [Déu] no té pressa". "La santedat es manifesta també d'aquesta manera", va assegurar Puig.
Durant la conferència, el teòleg divulgador i investigador de la figura de Gaudí va explicar també dos fets concrets que feien de Gaudí una persona que cultivava, també, la caritat. En primer lloc, la seva preocupació pels obrers i els treballadors de les obres, emmarcat dins d'un catolicisme social i basat en la justícia, la caritat i la igualtat. En segon lloc, la generositat d'acollir a casa seva dues persones amb malalties greus, artistes que havien treballat amb ell: Llorenç Matamala i Carles Mani.
Dues "nits fosques"
Durant la seva conferència, Mossèn Armand també va parlar de les dues "nits fosques" que Gaudí va viure al llarg de la seva vida. La primera va ser el dejuni de 1894: una experiència de dejuni i prostració al llit que el va deixar al límit de les seves forces però que li va permetre, segons els estudiosos de la seva espiritualitat, "treure's de sobre la mundanització". Uns anys més tard, el 1911, va arribar un episodi de febres de Malta que el va portar a fer testament. "Aquestes dues crisis reverteixen en positiu", segons Puig, en la seva manera de viure l'espiritualitat i la connexió amb Déu.
Al llarg de tota la xerrada també hi va haver pinzellades sobre Riudoms. Puig va fer referència al contacte que Riudoms tenia des de petit amb el seu poble, i la manera com captava la realitat i la reelaborava. "Gaudí és un cas clar d'algú que ha fet de la seva vida una esponja", va dir, referint-se especialment al seu vincle amb la natura. També va parlar de les cistelles de fruita que es poden veure a la Sagrada Família. "Totes, excepte les castanyes, es fan al Camp de Tarragona, i concretament a Riudoms", va assegurar.
Mossèn Armand Puig i Tàrrech, nascut a La Selva del Camp, és teòleg, biblista i investigador-divulgador de la figura de Gaudí. Ha escrit dos llibres relacionats amb l'arquitecte: una biografia, anomenada Antoni Gaudí. Vida i obra (Pòrtic Edicions, 2024), i el llibre La Sagrada Família segons Gaudí (Pòrtic Edicions, 2010). Va participar en la redacció de la positio, el document oficial per a la causa de la beatificació d'Antoni Gaudí. La seva va ser la tercera conferència del cicle de l'Any Gaudí, que portarà a Riudoms nombroses persones expertes en Gaudí per parlar sobre la vida i l'obra de l'arquitecte.