Josep Maria Subirachs va ser escultor, pintor, gravador, escenògraf i crític d'art català. Era un artista polièdric que va treballar en moltes disciplines diferents, tot i que la més coneguda va ser, sense cap mena de dubte, l'escultura. I en aquest àmbit va ser on va treballar en una de les obres més ambicioses de la seva carrera professional i la que el va convertir, definitivament, en una figura tan famosa com controvertida: la Façana de la Passió de la Sagrada Família. Del seu vincle i admiració cap a Gaudí, i també de la feina que va fer a la basílica, va tractar la conferència: "Gaudí vist per Subirachs", que va fer la seva filla, Judit Subirachs, en el marc del Cicle de Conferències de l'Any Gaudí.
Judit Subirachs és historiadora de l'art i, per motius familiars, ha acabat convertint-se en la principal investigadora i divulgadora de l'obra del seu pare. És la directora, també, de l'espai-museu dedicat a l'obra de l'artista barceloní, al barri del Poblenou de Barcelona. Amb motiu de l'Any Gaudí, va visitar Riudoms per fer-hi una conferència, però també per inaugurar una exposició que parla de com Subirachs veia, interpretava i admirava Gaudí.
Subirachs va començar la seva ponència explicant breument la biografia de l'escultor. Ell provenia d'una família humil del barri del Poblenou que, llavors, es coneixia com "el Manchester català" per ser un dels grans espais industrials de Catalunya i tenir una gran tradició obrera. Als 15 anys va entrar d'aprenent al taller l'escultor Enric Monjo, amb qui li va tocar fer feines molt pesades. "Els aprenents havien de pastar fang, literalment. D'aquí ve l'expressió 'anar a pastar fang'", és a dir, pastar el material per fer les escultures. D'aquella feina en tenia molt mal record, i la va deixar per entrar a treballar al taller d'Enric Casanovas. A partir d'aquí, i els anys posteriors, va començar a despuntar com a artista i a adquirir renom internacional. Tot i que l'escultura li va donar més visibilitat "perquè va deixar més empremta a l'espai públic amb obra monumental", ell realment va treballar moltes disciplines: litografies, tapissos, escenografies, medalles, pintures... La majoria d'aquestes obres a l'espai públic, les més conegudes, eren per encàrrec i ocupaven places, façanes... Al taller, en canvi, elaborava obra de petit i mitjà format per al col·leccionisme.
Judit també va fer un recorregut per l'evolució de l'estil de l'artista: del postnoucentisme -perquè realment el noucentisme ja havia acabat- a la neofiguració, passant per l'expressionisme i l'abstracció. Estils que, molts cops, va començar a treballar després de fer viatges o estades a l'estranger. De fet, l'art abstracte va ser el que més va treballar durant bona part de la seva trajectòria, i en aquella època va ser polèmic: "Ara estem acostumats a diferents tipus de llenguatges, però en aquella època no", va explicar la seva filla. En realitat, ell va ser el primer gran escultor abstracte de Catalunya. En un moment determinat, però, va abandonar l'abstracció perquè la va començar a veure com a massa "elitista", i va tornar a recuperar figures, rostres, torsos...
L'any 1953, Subirachs va fer un primer retrat de Gaudí. I no va ser l'únic. De fet, aquell va ser el primer d'una gran quantitat d'obres que l'artista barceloní dedicaria a l'arquitecte riudomenc. La majoria eren pintures i litografies, i mostraven Gaudí de perfil, en molts casos incrustat directament en parts de la seva obra, com la Pedrera o la Sagrada Família. I és que Subirachs era un gran admirador de Gaudí, i ho va ser al llarg de tota la seva vida. L'obra que més li agradava era La Pedrera. L'any 1990, per exemple, va parlar explícitament de Gaudí al discurs d'ingrés a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid: Gaudí va ser un dels tres grans creadors que va seleccionar per a la seva ponència acadèmica.
L'any 1986, de manera inesperada, li va arribar l'encàrrec de treballar a la Sagrada Família. "Díficilment s'imaginava, ell, que acabaria la seva trajectòria treballant-hi", va explicar la seva filla. "Era l'encàrrec més arriscat i complex de la seva trajectòria", va assegurar. Subirachs va demanar total llibertat creativa per poder integrar les seves composicions a la Sagrada Família però no imitar Gaudí, sinó que es diferenciés de qui era cada obra. Hi va treballar durant vint anys.
En contrast amb la Façana del Naixement, extremadament exhuberant i detallista, la Façana de la Passió de Subirachs va esdevenir una façana tràgica i austera. "Però és que Gaudí volia que fes por! Deien que havia començat per la del Naixement, precisament, perquè la gent no s'espantés".
Durant la conferència, Judit Subirachs va fer un recorregut pels diferents elements que componen la Façana de la Passió. Ho va alternar amb imatges espectaculars del seu pare treballant-hi, amb escales, sense casc i amb unes mesures de seguretat dubtoses que, avui en dia, no estarien permeses. I és que Subirachs feia les escultures al taller, les pujaven amb la grua i les acabava in situ. Judit va repassar els diferents elements més característics de la façana, que es va pensar per ser llegida amb forma de S, de baix cap dalt. Va parlar, per exemple, del famós "quadrat màgic": un element que s'ha convertit fins i tot en viral, però que l'escultor va posar com un simple divertimento. "Ara al·lucinaria amb tot el que se n'ha fet, fins i tot souvenirs!", va afirmar la seva filla. La seva particularitat és que la suma de qualsevol combinació de línies -horitzontal, vertical o diagonal- sempre acaba sent 33.
Judit també va parlar, entre moltes altres coses, de l'estàtua de Gaudí que Subirachs va col·locar a la façana, com a homenatge. O de la imatge de Jesús crucificat, que va despertar certa indignació perquè el va fer nu.
Finalment, a la conferència també es va parlar de les portes. I és que no només va fer les de la Façana de la Passió: quan ja era molt gran, Jordi Bonet, arquitecte director de les obres, li va demanar que fes el Portal Major de la Façana de la Glòria. Ell hi va fer el parenostre escrit en català de manera central, però envoltat de frases traduïdes a gairebé una cinquantena d'idiomes més. Aquell portal només s'ha obert dues vegades.
En acabar la conferència, a l'Epicentre Gaudí, els assistents van pujar a les golfes de la Casa Pairal per veure l'exposició d'obra, sobretot gràfica, de Subirachs sobre Gaudí. "Era el seu gran referent", va afirmar la seva filla.