Societat

Un riudomenc a la permanent nacional d'Unió de Pagesos

Josep Zacaries (FOTO: www.lavellana.cat)
FemSafareig.cat ha entrevistat Josep Zacarias Ferré Simeon, un pagès riudomenc de 33 anys, que es dedica a la terra i milita al sindicat agrari Unió de Pagesosdes dels 16 anys, i fou escollit Coordinador Territorial del Camp de Tarragona de l'organització en l' XI Congrés celebrat el mes de març a Girona (Gironès).

Josep Zacarias (FOTO: www.lavellana.cat)
Josep Zacarias (FOTO: www.lavellana.cat)


Quin ha estat el procés per arribar a aquest càrrec?
Aquesta responsabilitat l’agafo quan les comarques del Camp de Tarragona em van fer confiança sindical, és a dir, els responsables sindicals de les comarques de Tarragona em van demanar que presentés la meva candidatura per formar part de la nova Comissió Permanent Nacional que havia de sortir del XI Congrés, que es va celebrar els dies 2, 3 i 4 de març del 2012 a Girona.
La Comissió Permanent Nacional és l’òrgan executor o executiva de la Unió de Pagesos de Catalunya. Posteriorment, el dia 14 de març la Intercomarcal del Camp va proposar-me, al Consell Nacional, com a coordinador Territorial del Camp de Tarragona.

Per tant, la meva responsabilitat és la de ser Coordinador Territorial del Camp
de Tarragona de la Unió de Pagesos de Catalunya.

Quines responsabilitats comporta?
El Coordinador Territorial ostenta la representació legal de la Unió de Pagesos per delegació expressa del Coordinador Nacional en qüestions que afecten al territori... Les meves funcions són d’organització i dinamització sindical, les relacions institucionals i la coordinació sindical entre les comarques del Camp.

Quins són els eixos principals de la nova executiva?
Donar un impuls al sector cercant noves estratègies que serveixin per la pagesia catalana, ja sigui a través de la comercialització i la promoció de les nostres produccions. Som conscients de que tenim uns productes excel·lents i que els hem de saber fer arribar als consumidors. Sense oblidar tota la problemàtica estructural que acompanya el sector: manca de relleu, formació, polítiques que no sempre ajuden al sector... sinó que l’arraconen (infraestructures, urbanisme, etc..). S’ha tingut sempre la perversa imatge de què l’activitat productiva agrària i ramadera és prescindible perquè políticament i socialment s’obvia el treball de gestió de la pagesia, i l’equilibri estructurador que representa. A més, quina mena de país construïm si depenem de fora totalment per alimentar la població. Pensem que del que es consumeix a Catalunya només en produïm un 30% o 40% la resta ens ve de fora.

Amb el govern de CiU hi ha bones relacions? I quins són els punts més
tensos?

Les relacions no podem dir que siguin ni bones ni dolentes, en el debat d'investidura el nostre president el Sr. Mas va deixar clar que el full de ruta del seu govern en matèria agrària serien tots els acords que havia aprovat el parlament en el ple monogràfic que es va celebrar el passat any 2009... Avui la realitat és que massa sovint els hem de recordar el que s'hi va aprovar! Ens convindria en matèria agrària un govern valent! Que no l'hi fagi por apostar per l'agrari com un sector estratègic i generador de riquesa.

Com es troba la situació del camp català?
La situació al Camp català no és fàcil! Només ens cal veure com els últims 10 anys hem perdut un 38% de la nostra renta (la construcció un 20%) i que avui ja només representem un 0,8% de la població activa de Catalunya (un 60% dels pagesos catalans són majors de 55 anys), però per altre banda hem de creure en les possibilitats del nostre sector, produïm aliments i el comerç de proximitat pot aportar moltes possibilitats al nostre sector.

I el riudomenc?
La crisi de preus que està vivint el sector de l’oli, la inseguretat en els preus de l’avellana i un sector de l’horta que fa anys que no aixeca el cap, fan que la situació no sigui gens fàcil ni gens esperançadora de cara a un futur immediat.
Per altre banda, avui a Riudoms també tenim l’exemple d’alguns joves pagesos que amb la producció ecològica i el comerç de proximitat, han trobat un camí que encara que no sense dificultats els pot permetre viure de la terra.

És una feina digna?
Està clar que és una feina digna! El ser pagès en els últims anys ha canviat molt…és una feina sacrificada (les jornades de 8 hores i les vacances a l’Agost no existeixen!) però ja no és ni de bon tros la dura feina que feien els nostres avis.

El pagès d’ara ha de ser un empresari molt complet; és a dir, a part de bon pagès un bon gestor, un empresari amb visió de futur i al mateix temps molt eficient.

Reptes pel futur: Com veus la situació agrària d'aquí un anys? Fa dies va sortir a la premsa que a Grècia s'havien recuperat terres, ja que hi havia menys llocs de treball en el sector serveis. Quines conseqüències tindria un rescat pel Camp català?
Amb els canvis diaris que avui està vivint el món, es fa difícil predir que passarà demà! Però el que sí és una realitat és que la terra sempre hi serà i que com sempre ha fet, continuarà sent una font generadora de riquesa i una font inacabable d’aliments.

Està clar que molta gent que, durant anys no ha vist aquest sector com un sector generador d’ocupació, etc. avui ho faci. Tot i que crec que aquí encara estem molt lluny de la situació grega. Avui aquí tot i l’atur que tenim encara costa trobar gent del país que s’ofereixin per treballar la terra... alguna cosa
deu està fallant.