Durant el segle XX, Catalunya ha estat primer un territori d’immigrants -que marxen del país- i, posteriorment, d’emigrants, forasters que hi venen. Una de les històries més curioses que afecta riudomencs, la podem recuperar ara amb la visita d’un grup d’uns vints argentins a Riudoms, que pertanyen a dues famílies riudomencs, la Font-Martí i la Gavaldà-Font. A principis del segle XX, el jove matrimoni format per Joan Font Solé i Rosalia Martí Trilles va decidir anar-se’n el 1910 a fer fortuna a l’Argentina, però, per no trobar-se condicionats pels fills, determinaren només prendre el seu fill petit, Josep, i deixar la filla més gran, Assumpció, sota la cura dels avis materns, amb la idea de tornar-la a buscar un cop estiguessin assentats al nou país. En el mateix període, també marxà un germà de la Rosalia, Josep Martí Trilles, el qual amb el pas dels anys es va casar amb una noia argentina i tingué descendència.
La nena Assumpció, malgrat els bons propòsits dels pares, mai la tornaren a buscar i es crià a Riudoms; això provocà que mai conegués els seus progenitors ni als seus germans menors -ja nascuts a l’altre costat de l’oceà-. De més gran, Assumpció es casà amb el mestre d’obres Jaume Gavaldà Llavoré, de Cal Janis, amb el qual tingué tres fills, Assumpció, Montserrat i Lluís M. Quan arribà la guerra, primer Jaume s’amagà, ja que havia estat president del centre catòlic local, però, quan fou cridada la seva lleva, es presentà i formà part de les tropes republicanes que lluitaren a la Batalla de l’Ebre, on perdé la vida. El seu cos no fou recuperat, per això mai fou aclarit si havia mort en la confrontació o a causa d’un tret per l’esquena pels seus ideals catòlics. En iniciar la postguerra, pel dubte sobre la mort del seu home, Assumpció aconseguí un dels estancs del poble i es casà amb Lluís Gavaldà Llurba, germanastre del seu espòs, també mestre d’obres, i amb qui tingué dos bessons, Jaume i Rosalia.
Gràcies al cultiu d’horta que tenien en una masia familiar, el nou matrimoni pogué tirar endavant amb els cinc fills. Tanmateix, Assumpció no va perdé mai el contacte amb els pares i els germans, de l’Argentina; això portà a mantenir viva l’esperança d’un retrobament. I quan ningú no ho pensava, el matrimoni decidí feu el pas i construí una nova vida a l’Argentina. Això va suposar una discussió amb les filles més grans, Montserrat i Assumpció, però la determinació ja era presa i aviat començaren les gestions. Tots ells acabaren salpant del port de Barcelona el 23 d’abril de 1950 rumb al nou continent, i arribaren a Buenos Aires el 12 de maig del mateix any.
La història familiar anterior i posterior és llarga i complexa, i fou recollida per Nuri Verde, filla de Montserrat, en un llibre autoditat, Cor partit (Corazón partido), que veié la llum el 2017.
Des del 1950, alguns dels germans Gavaldà-Font i els seus descendents tornaren a Riudoms i sempre foren rebuts de manera esplèndida. Tanmateix, la visita d’aquest 2025 tenia un to més transcendent reunint al grup més nombrós possible, amb la incorporació de descendents també de Josep Martí Trilles -el qual marxà solter i es casà a l’Argentina-, perquè volien celebrar a Riudoms els 75è aniversari de la seva arribada a l’Argentina i la celebració dels 83 anys del Jaume, l’únic germà -dels cinc que marxaren- que encara resta viu.
Així que arribaren a Espanya uns dies abans per poder visitar algunes ciutats, com Madrid, Toledo i Barcelona, i feren cap a Riudoms el dimarts 12 d’aquest maig, per col·locar a dos quarts d’onze del matí, amb la concurrència de l’alcalde, Ricard Gili, d’una placa a la casa del carrer Major, núm. 25, deixant constància que allí uns dels germans hi havien viscut i altres hi havien nascut.
Després molts d’ells anaren a trobar-se amb vilatans amb els quals havien mantingut el contacte durant anys. I després, es reuniren a la finca que havia estat de la seva propietat, acompanyats de la seva titular actual, Rosita Domènech Gispert, on van brindar davant de la masia, construïda el 1922 per Jaume Gavaldà Llavoré, mort durant la guerra.
El dijous 15 de maig, van celebrar els 83 anys de l’únic riudomenc viu, Jaume Gavaldà Font. Per l’entorn, també visitaren un centre interpretatiu de la Batalla de l’Ebre, on morí l’esmentat Jaume Gavaldà. Posteriorment la colla es dispersà, uns tornaren ja cap al seu país, i altres es quedaren uns dies per visitar altres parts de la península.