Política

El 28-M a Riudoms: anàlisi d’un canvi històric

La setmana que se celebrarà el ple de constitució del nou Ajuntament, fem un repàs de la situació després de les eleccions del passat 28 de maig.

FemSafareig Redacció 14/06/2023
Urna durant les eleccions del 28-M

El passat 28 de maig, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va guanyar les eleccions a Riudoms per primer cop en la seva història. Va obtenir 1.386 vots: 468 més que a les últimes, les de 2019, quan en va rebre 918. 

La segona força més votada va ser Junts per Riudoms, que va rebre 1.279 suports i en va perdre gairebé 400 respecte 2019, quan n’havia tingut 1.628. 

Això, en número de regidors, es tradueix en 7 per Esquerra i 6 per Junts. Aquest últim mandat, la força republicana n’havia tingut 4 i Junts 7.

Les altres dues forces que es van presentar a les eleccions, el PSC i el PP, van quedar fora del plenari. Les dues van obtenir un número de vots similar. Al PSC el van votar 155 persones, mentre que el 2019 havien estat 281. El PP, que en les últimes eleccions no es va presentar, va rebre 146 vots.

En aquests comicis no hi havia la CUP, que en el mandat anterior havia tingut 1 regidor. Això fa que el Ple de l’Ajuntament de Riudoms en el període 2023-2027 tingui per primera vegada a la història només dos partits.

El primer canvi de color polític al govern

Amb Esquerra obtenint 7 de 13 regidors, les eleccions signifiquen un canvi històric. En primer lloc, perquè canvia el govern de Riudoms, que des del restabliment de la democràcia sempre ha estat en mans de l’espai polític representat per Convergència i Unió o Junts per Riudoms.

Al mateix temps, representa la primera victòria a les eleccions municipals d’Esquerra. Els 4 regidors obtinguts en aquest últim mandat 2019-2023 ja eren un resultat molt potent per la formació republicana, el millor que havia tingut fins aquell moment, tot i quedar-se a l’oposició. Mai abans Esquerra havia aconseguit una xifra així: el màxim havien estat 3 regidors, el 2003 i el 2007. Els 7 regidors obtinguts ara són la seva primera victòria, i també la primera que aconsegueix amb majoria absoluta una formació no relacionada amb l’espai convergent.

Els motius del canvi

Quins han estat els factors que han portat a un canvi de color polític? Segurament no hi ha hagut un únic motiu. Sí que és cert que en aquests comicis s’han donat una sèrie de novetats respecte als anteriors.

Comencem fixant-nos en com s’ha comportat el partit guanyador. A diferència d’altres mandats, Esquerra ha dedicat els últims 4 anys a visibilitzar de manera exhaustiva la seva tasca a l’oposició, amb una campanya comunicativa constant. 

S’han repartit butlletins, s’han fet reunions amb entitats i veïns, s’ha publicat més que mai a xarxes socials i s’ha ampliat la presència dels regidors en pràcticament tots els actes públics i esdeveniments d’entitats. Durant la precampanya electoral, a més, el partit ha realitzat un intens “porta a porta” per pràcticament tot el nucli urbà de Riudoms. El resultat ha estat la sensació que el partit estava més present i més pendent del poble que en el passat. 

Junts per Riudoms, per la seva banda, s’ha presentat amb un format innovador: la co-candidatura. El partit s’ha dedicat durant la campanya a visibilitzar el tàndem de Sergi Pedret i Isabel Gómez, complementat amb la resta de l’equip. Aquest format representava experiència de govern i alhora innovació, així com la possibilitat real de tenir la primera dona alcaldessa en el segon tram de mandat.

També és important veure què ha passat amb el vot de la resta de formacions. Què han fet els 398 riudomencs que el 2019 van votar la CUP? Segurament una part important del vot cupaire ha passat a Esquerra, mentre que una altra part ha optat per l’abstenció, el vot nul o el vot en blanc. 

I amb els votants del PSC, que va rebre 281 suports el 2019? En aquella ocasió, el PP no es va presentar a les eleccions. El votant no-independentista estava més mobilitzat per la proximitat amb el procés, i només tenia una opció al ple de Riudoms: el PSC. 

És cert que en unes eleccions municipals, les dinàmiques a nivell de poble són el més important, però no es pot obviar al 100% la qüestió nacional. Aquesta vegada qui no volia votar Junts ni Esquerra tenia dues opcions: PSC i PP. Segurament, el fet d’haver presentat les dues candidatures ha provocat una divisió. I en paral·lel, ha pogut anar en contra de Junts, perquè un PSC més fort hauria estat més a prop d’aconseguir un regidor i fer-li perdre a Esquerra la majoria absoluta, afavorint així un resultat de 6-6-1.

I a partir d’ara, què?

En l’última setmana, la sensació és que la situació està en stand by. Després de les reaccions del mateix 28 de maig, pràcticament no hi hagut moviments a nivell públic. A l’Ajuntament, però, la tasca continua. El govern ha de deixar els despatxos que ha estat ocupant durant anys i fer el traspàs al nou equip d’Esquerra. A l’horitzó, el ple de constitució del nou Ajuntament, que es farà aquest dissabte 17 de juny. Tres dies abans, avui dimecres 14 de juny, s'ha fet l’últim ple de l’actual consistori.

A partir d’aquell dia, prendran possessió els regidors electes. D’Esquerra en repeteixen 3 de 4: Ricard Gili, Carme Cros i Teresa Basora. També s’incorporaran Anna Moragas, Arnau Carbonell, Jordi Gallisà i Imma Mestre. I de Junts repetiran, però a l’oposició, Sergi Pedret, Inma Parra, Francesc Mestre i Josep Maria Bages. Les noves regidores seran Isabel Gómez i Margarida Mallafrè. 

Per primera vegada també, el Ple estarà format per majoria de dones (7) respecte a homes (6).

Després de la presa de possessió, Esquerra haurà d’anunciar quines seran les àrees de responsabilitat a cada regidor del nou govern.