Opinió

Una altra manera de fer

Jesús Torres Jesús Torres 22/11/2012

Sempre se'ns ha dit que no hi havia cap altra manera de fer, que tot estava establert i que era impossible canviar res. Des de fa unes setmanes, un moviment que fa anys que camina, sembla que vol portar una altra manera de fer a la Generalitat de Catalunya.

Estem en un moment històric on la democràcia parlamentària no té el seu millor índex de popularitat. Descrèdit de la classe política, baixa participació en les eleccions, tot això agreujat per la greu crisi econòmica què estem patint: desnonaments, retallades, acomiadaments, deslocalitzacions... A més a més, els nivells de corrupció que estem patint a tots nivells: cas Millet, Pretòria, Palma Arena, Reus Innova, etc.  Mentrestant, els opinòlegs i tertulians malden per trobar aquest mal que rau a tota la societat i no aconsegueixen trobar els culpables de tanta misèria.

Potser, en la meva humil opinió, el problema el tenen davant dels seus ulls i no aconsegueixen (o no volen) discernir-lo. Almenys jo, que em considero desencantat de la política supramunicipal, si que ho tinc clar. A l'arc parlamentari no hi ha diferència (de fons) entre un partit o un altre, no hi ha diferència en relació Espanya-Catalunya si governa el PSOE o el PP, no hi ha diferència de tracte amb les elits dominants si manen les "teòriques" esquerres o les dretes, no hi ha diferències socials ni laborals amb el Tripartit o amb el Govern dels millors. Aquí (i pel que sembla a tot el món) qui marca la política és l'economia. Digues-li economia, mercats, borsa, Banc Mundial, Grup Bilderberg,  Troika, Banc Central Europeu, digues-li la Caixa, Banco Santander o Bankia.  També pots dir-li Repsol, Endesa, Inditex, Corté Inglés o Telefónica-Movistar.


Candidatura d'Unitat Popular - Alternativa d'Esquerres

I sovint, aquests tertulians i periodistes que no assenyalen als culpables, ens diuen que aquest "ordre mundial" no pot canviar, ens tracten d'utòpics, antisistemes, indignats o perroflautes. Doncs finalment sembla que si, que existeix una altra manera de fer, i que té possibilitats reals (o això diuen les enquestes) d'entrar al Parlament, encara que sigui amb pocs escons. La Candidatura d'Unitat Popular, que va haver de decidir a corre-cuita  en una assemblea nacional  el passat 13 d'octubre passar de la política municipal a la política autonòmica, concorrerà com a CUP-Alternativa d'Esquerres a les eleccions del 25 N.

La Candidatura d'Unitat Popular és un partit dins de l'ideologia de l'esquerra independentista " treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals" que des de fa una pila d'anys ha estat treballant en la política municipal de pobles d'arreu del territori i de prop nostre: Valls, Vilafranca, Vilanova i la Geltrú, i més recentment, Reus. En la seva política municipal ha destacat, a banda de la defensa de la seva ideologia política i social, la reclamació d'una democratització dels òrgans de poder municipal i la transparència en la gestió dels ajuntaments (veure la notícia sobre el cas Innova a l'Ajuntament de Reus). Amb 104 regidors al llarg del país treballant dia a dia per fer possible una democràcia directa, participativa i transparent.

Perquè la CUP-AE no es presenta a les eleccions per ser una força més al Parlament. No es presenta per entrar al circ polític, no es presenta per reclamar IPads perduts, no es presenta per cobrar comissions, dietes i per utilitzar cotxes oficials. La CUP-AE reclama una nova manera de fer política i no com aquells que reclamen una regeneració democràtica i eliminar la casta política i després no abandonen la presidència del partit. La CUP pren mesures per desprofessionalitzar la política. Els regidors de la CUP tenen un topall màxim de 1200 € nets/mes en el seu sou (dietes, comissions i altres no es compten a banda) i aquest topall també s'aplicarà als possibles diputats (en aquest cas, de 1600 € nets/mes) de la CUP. Els regidors/diputats de la CUP no poden tenir duplicitat de càrrecs, no poden ser diputats i regidors alhora. Els possibles diputats de la CUP només poden ostentar el càrrec durant una legislatura, ja que el treball i la riquesa s'han de repartir entre tota la població.

Les llistes de la CUP estan decidides en assemblea i no des de cúpules tancades i barrades. No estan plenes d'afiliats, sinó de persones que provenen dels teixits associatius, dels moviments socials, dels sindicats de treballadors, de les associacions polítiques; que lluiten pels seus drets i per les seves reivindicacions dia a dia. Perquè es vol portar la veu d'aquells qui creuen que no estan representats: dels indignats, dels desnonats, dels aturats o dels treballadors, dels estudiants precaris i de les dones discriminades. Perquè des del Parlament, aquests si que no tindran por a assenyalar els culpables i als seus còmplices. Perquè ho volem tot, i per a tots!
Etiquetes: