Opinió

FRANCESC: "reconstrueix la meva Església"

Mn. Josep Mateu Mn. Josep Mateu 22/03/2013
A pocs dies de l'elecció del nou papa Francesc, un aire nou sembla haver penetrat en els cors d'aquells que ens sentim església, que ens sentim cristians. La figura del nou papa ens proposa un seguit de noves pistes del moment present per a la vida de l'Església, i alhora, perquè no, del món.

- El dia de la seva elecció, no va impartir tan sols la seva benedicció, sinó que prèviament va demanar la pregària del poble, amb un gest que fa comprendre que l'Església no és tan sols el papa, sinó, i sobretot, el poble cristià.

- En un moment en que el món globalitzat viu una crisi econòmica i de valors que causa més separació entre rics i pobres, el nou papa es posa el nom de Francesc, el sant paradigma de la pobresa evangèlica, com a signe que l'Església és, i ha de ser aquella que atén, cuida i vetlla pels que més pateixen les dificultats econòmiques, i que l'Església en ella mateixa ha de ser signe d'austeritat i senzillesa.

- En un moment en que l'Església viu amb dificultat la transmissió de la fe, viu una crisi interna per adaptar-se i fer accessible el missatge de l'evangeli al món d'avui, el papa escull el nom de Francesc, aquell sant que va escoltar i donar resposta a la crida que Déu li feia: "Francesc, reconstrueix la meva Església". El nou papa és cridat també a donar resposta a les dificultats de l'Església.

- En un moment en que Europa no valora les seves arrels cristianes, viu marcada per una desorientació d'identitat enfront noves cultures, valors, idees, religions etc., s'escull per primer cop un papa de l'Amèrica Llatina (on s'hi troben la meitat dels catòlics del planeta), per mostrar la universalitat de l'Església, una Església que a diferència d'Europa, batega amb força arreu del món.

- En un moment marcat pel pessimisme i les males noves, el nou papa transmet constantment missatges d'esperança, de joia, de proximitat, que no és altre que un reflex del missatge evangèlic que els cristians hem d'encarnar en la pròpia vida.

Aquests, i altres signes són motiu d'esperança i d'aire nou per a l'Església. Sens dubte que el nou papa no pot transformar d'arrel totes les dificultats de l'Església i del món, i no ho pot sol·lucionar tot, però si que ens dóna pistes, encoratja i anima en aquella tasca que l'Església té d'arrelar-se en cada lloc i circumstància, i de transformar el món en un món més just i fraternal. Això certament no es fa des de Roma, es fa des de cada comunitat, en el nostre cas, des de la comunitat cristiana de Riudoms, però és important que tots: laics, mossens, religiosos/es, bisbes i papa, visquem aquest compromís evangèlic d'una mateixa manera.

Desitgem que el nou papa tingui encert i l'ajuda necessària per a viure el seu ministeri de servei a l'Església.