Opinió

En defensa de la política

Lluís Aragonès Delgado de Torres 02/11/2014
A vegades tots plegats tendim a simplificar, i tòpics com el cada dia més estès de “tots els polítics són iguals” passen a formar part de l’imaginari col·lectiu i el conjunt de la ciutadania el converteix en veritat. Els esdeveniments dels darrers temps i, sobretot, dels darrers mesos, dificulten certament la possibilitat de contradir aquest tòpic. Sembla que la corrupció sistèmica està instal·lada des de fa temps al moll de l’os d’algunes formacions polítiques.

Malgrat aquestes evidències, la meva llarga etapa en el món de la política m’ha permès conèixer molta gent, de tots els partits i de tots els colors, i puc assegurar que la gran majoria era – i és -  gent honrada. D’altra banda, he conegut també molt bé els mecanismes i les maneres d’actuar d’unes formacions polítiques i d’ altres. Tot plegat em du a rebatre el tòpic que encasella a tota la classe política en un mateix sac. No tots els polítics i les maneres de fer dels diferents partits polítics són iguals.

Ja fa set anys que no estic  a primera línia política – i no hi penso tornar, que ningú es neguitegi -, tot i que continuo militant i interessant-me activament per tot allò que afecta al meu país i el procés d’alliberament nacional que tenim a tocar.

Durant prop de 25 anys, a més d’estar al nucli de la direcció d’ERC, he passat per l’Ajuntament de Riudoms, pel Consell Comarcal, per la Diputació i pel Senat. Gran part d’aquest recorregut l’he fet des de l’oposició i sempre des de posicions progressistes i nacionalment compromeses. Sempre he intentat servir el millor possible el meu país, el meu poble i les seves persones. De ben segur però, que molta gent  té motius polítics per reprovar alguna de les meves accions, d’altres per mostrar-s’hi indiferents i d’altres, fins i tot, per aprovar i aplaudir el meu tarannà. Sortosament ningú té la veritat absoluta i tots, quan acceptem dedicar-nos a aquesta tasca, sabem que estem exposats a crítiques i a aplaudiments, només faltaria.

Massa sovint, però, tots tendim a simplificar i a quedar-nos només en els titulars d’una notícia. Segons com, aquest fet pot conduir a males interpretacions.

Sempre he denunciat i he combatut les pràctiques corruptes en la política.  Aquesta ha estat i és una qüestió que em repugna de manera especial. En la meva escala de valors l’honestedat i la transparència -  sobretot en qüestions econòmiques -  estan al capdamunt de tot, i, per res del món, voldria que a ningú li quedés cap ombra de dubte malgrat que, de manera accidental, gratuïta i infundada, se m’esmenti en un article.

En el meu pas per les diferents instàncies d’ERC i de les institucions públiques, mai, mai m’he quedat cap diner que no em pertanyés.  Al contrari, com han fet tants altres companys i companyes, sempre que ha convingut hem fet aportacions extraordinàries al partit – sovint amb recursos econòmics precaris -  o campanyes per recollir fons i així  poder acabar de cobrir despeses de tota mena com ara publicacions, lloguers o altres activitats,  tant pel que fa a Riudoms com al Camp de Tarragona. Ja ho fèiem quan érem adolescents i anàvem al davant de l’estimat Grup de Joves de Riudoms ( GJR ).

Volem la independència per construir un nou país, lliure també de la corrupció i de les males pràctiques que alguns han instal·lat al cor de la política.  Un nou país on no hi càpiguen ni lladregots que s’enriqueixin a costa de l’esforç de tots ni xantatgistes que només utilitzen la denúncia de la corrupció quan el corrupte deixa de ser dels seus i fan de la hipocresia  l’eina d’ús polític habitual.