Opinió

De Maspujols, també

Guillem Ramos-Salvat 28/09/2011
El passat dijous vaig anar, com bon patriota del Baix Camp, a la presentació del llibre de 'el Món de Reus' que va fer el bo d'en Josep Baiges al Centre de Lectura de Reus. Un acte de reusenquisme com feia temps que no es vivia a la ciutat; potser ens hauríem de remuntar a l'acte de presentació de la tele de Reus que va presentar l'altre mediàtic de la ciutat, l'Andreu Buenafuente.

Allà, entremig de tant defensor de la pàtria ganxeta, hi havia diferents personatges també de la vila que ens ocupa. Des de l'alcalde, en Josep Maria Cruset, passant també per l'ex-regidor Salvador Mestre. I un dels co-pare de la criatura, el bon periodista Isaac Albesa. Els tres, a més de l'amfitrió, tenen molta relació amb la vila de Riudoms. Després d'escoltar i donar per presentat el llibre protagonista, vaig tenir oportunitat per parlar amb el batlle de Riudoms.

El jove Cruset -encara ferit de guerra, després de caure al Casal Municipal- em va retreure que de tant en tant aparegui al seu Facebook explicant una teoria en la que fa anys que hi treballo. No només Reus i Riudoms es juguen qui va veure per primera vegada el màgic arquitecte. Maspujols també presenta candidatura. Si Gaudí nasqué a la Riera de Maspujols, entenem, els del 'Col•lectiu Gaudí de Maspujols', que també podem jugar en aquest joc de retrets i discussions per a veure qui se'n queda la partida de naixement. Tenim proves que en Gaudí va tirar Riera amunt i no avall. Sabem que parts de la Sagrada Família estan inspirades en parts de Maspujols que nosaltres hem pogut reconèixer i que, quan sigui el dia, traurem a la llum pública.

Però, alcalde i conjunt de veïns de Riudoms, estem disposats a negociar. Proposem full de ruta. Primer hem de pactar anar units per deixar clar que Reus no ha de jugar en aquesta categoria. Després, podem organitzar una cosa semblant a un Gran Prix per dirimir qui serà el 'poble Gaudí'. Concurs de vaquilles, de bolos amb els ulls tapats, salts sobre piscines de fang... Qui no s'apuntaria a una cosa semblant? Segur que ens ho passaríem bé, uniríem una mica més les dues viles. I, de ben segur, que Gaudí, des de dalt, es fotria un fart de riure i estaria orgullós dels seus convilatants. I guanyarem.