El Cicle de Conferències de l'Any Gaudí, organitzat per l'Ajuntament i L'Om i Femsafareig, apropa a Riudoms grans experts en la figura de Gaudí. El mes de gener el cicle es va estrenar amb la conferència de Guillem Molons Sierra, parlant sobre la reforma de la Casa Pairal. També va ser el torn de Luis Gueilburt, escultor, pintor i estudiós de l’obra de Gaudí, que es va enfocar en les seves obres de joventut. El mes de març va venir fins a Riudoms Mossèn Armand Puig, teòleg, biblista, investigador i divulgador de la figura de Gaudí, a l’església, en una conferència on es va parlar de l’espiritualitat de l’arquitecte riudomenc. I aquest mes de maig ha estat el torn de Chiara Curti: arquitecta, investigadora i divulgadora de l'obra de Gaudí amb un important reconeixement internacional. Ella és l'autora, per exemple, del llibre El meu Gaudí: una biografia que recull les veus dels seus amics i persones que el van conèixer, i que construeix un retrat més íntim i proper de la figura de Gaudí. També és autora, entre molts d'altres, d'articles recents en mitjans de comunicació divulgant sobre l'arquitecte, com l'especial sobre Gaudí de la revista Historia de National Geographic, o la investigació inèdita sobre les visites guiades a la Sagrada Família que va impulsar Gaudí pels infants de les institucions benèfiques de Barcelona, publicat a Sàpiens.
Curti va fer una conferència a Riudoms a la Sala Jobacasen que va començar més de mitja hora tard, per culpa d'un retard amb el tren. La conferència portava per títol Gaudí, una vida mirant l'origen. I es va centrar, sobretot, en quatre eixos principals entorn a la figura i a l'obra de Gaudí: la infància, el treball, la llum i la fe.
Curti va destacar que la infància, en Gaudí, és un tret fonamental de la seva biografia. "En Gaudí, els biògrafs coincideixen en parlar molt del seu origen i de la seva infància", va explica Curti. Aquest fet, però no és casualitat: el mateix arquitecte en parlava, sovint l'evocava, establint una proximitat gairebé domèstica amb la història de la primera etapa de vida. Al marge de la polèmica sobre el naixement - a Riudoms o a Reus -, se'n saben del cert moltes, de coses d'aquell moment, segons Curti, perquè el mateix Gaudí les volia compartir: el mas, la natura, la seva malaltia que li impedia jugar com la resta de nens... "Gairebé podem dir que sabem més coses sobre la infància de Gaudí que sobre la nostra germana", va ironitzar Curti. Però si això és així, és perquè el mateix arquitecte ho volia. "La infància per Gaudí no era un simple relat del passat. Era el fil conductor de la seva vida. La mirada de la infància el va acompanyar sempre, i la va conservar al llarg de tota la seva vida, amb cura i respecte", va assegurar. Curti també va assegurar que l'arquitecte va deixar una empremta inesborrable en tots aquells que el van conèixer.
El treball en Gaudí
Curti també va parlar de la manera com treballava Gaudí. Va explicar que moltes de les seves obres, de fet, pràcticament la majoria, no es van acabar. I si ho van fer, no va ser d'acord amb el projecte de Gaudí, sinó d'altres maneres. El cas més conegut és el de la Sagrada Família, perquè l'arquitecte va morir quan al temple encara li quedava molt de temps de construcció. Però moltes de les seves obres, pràcticament totes, estan inacabades o han estat continuades sense seguir el projecte de l'arquitecte riudomenc. Això va contribuir a alimentar una imatge de Gaudí com a boig, fins i tot aïllat de la societat. Segons Curti, però, és una mostra més de l'excepcionalitat i la creativitat que tenia en realitat.
L'arquitecta italiana - resident a Barcelona des de fa molts anys - també va explicar com Gaudí tractava els seus obrers i treballadors per potenciar-ne la llibertat creativa. En una entrevista molts anys després de la seva mort, un constructor que havia treballat amb ell va explicar que ensenyava als obrers de manera individual i després dels deixava fer, els donava llibertat, perquè fossin "individus amb originalitat pròpia".
La llum, clau en l'obra de Gaudí
Durant la seva conferència, Curti també va parlar molt sobre la llum en l'obra de Gaudí. "La relació entre una obra i la llum no és un joc estètic ni un capritx, és una necessitat de l'home", va assegurar. I va posar com a exemples diverses construccions en les quals destaca el paper de la llum, que produeix uns efectes òptics determinats en moments clau del dia o de l'any: per exemple, Stonehenge, al Regne Unit; Newgrange, a Irlanda; o Abidos, a Egipte. "L'home que busca la relació amb la llum és espiritual", va explicar Curti.
Això, en Gaudí, es veu especialment a la Sagrada Família que, de fet, va ser l'àrea d'especialització de la ponent en la seva tesi doctoral, i sobre la qual ha escrit també diverses publicacions. Una d'elles és precisament La Sagrada Família. Catedral de la llum (Barcelona: Triangle Postals, 2024).
La mateixa Chiara Curti es va encarregar de restaurar una part de la façana l'any 2011 que havia estat danyada durant la Guerra Civil. A partir d'aquell encàrrec va poder veure l'efecte de la llum al temple en diferents hores del dia, sobretot a l'alba i durant la posta de sol. Era en aquells moments quan no hi havia gent visitant el temple i, per tant, podia portar a terme les tasques de restauració, va veure com la llum impactava a les diferents façanes i torres i l'efecte que hi produïa. "La llum és clau per entendre el projecte de la Sagrada Família", assegura. De fet, la ponent va explicar com en un dels àlbums que va fer l'associació dels josefins que promocionava al temple, al principi de la seva construcció, va dedicar un capítol específic al tractament de la llum. "I el mateix Gaudí va fer una maqueta per ensenyar-ne la il·luminació", afegeix.
Després de la conferència Gaudí, una vida mirant l'origen, la propera sessió del Cicle de Conferències de l'Any Gaudí serà al Casal Riudomenc, i estarà dedicada a la Sagrada Família, amb la presència dels seus principals responsables i amb la projecció d'un espectacular audiovisual.