Des de la setmana passada ja és al carrer el número 548 de L’Om. Aquest mes, amb portada de l’artista riudomenc Joan Baptista Cabré Sendrós, conegut pel nom artístic Jobacasén. Com ja s’ha convertit en una tradició, un cop l’any l’espai que ocupa la portada de la revista és obra d’un artista local.
Des d’aquesta setmana ja és al carrer el número 543 de L’Om, on trobem un reportatge sobre la construcció de l’Església de Riudoms. Aquest article forma part d’una sèrie de continguts publicats a la revista en els últims mesos, coincidint amb els 400 anys de l’església.
En aquest exemplar doble, hi ha totes les fotografies de la passada Setmana Santa riudomenca, així com un reportatge històric sobre com aquesta festivitat es va anar restablint en la postguerra.
“Un fil vermell invisible connecta aquells que estan destinats a trobar-se, sense que importi el temps, el lloc o les circumstàncies. El fil vermell pot tensar-se o embolicar-se, però mai podrà trencar-se”. Aquest proverbi asiàtic pot servir com a metàfora per explicar què és l’adopció: un cabdill de fil que es va deixant anar i al final algú n’agafa el cap. Hi ha quelcom que uneix un fill amb una família.
Com es viuen les adopcions per part de les famílies riudomenques? Aquesta és la pregunta que intenta respondre el reportatge “El fil vermell” recollint els testimonis de diversos riudomencs que han dut a terme adopcions.
El reportatge principal d’aquest número aprofita l’inici del Cicle10 del CERAP per tractar com es viu l’activitat artística al municipi amb el testimoni de quatre dels autors que exposaran en el cicle. Amb les seves paraules ens endinsem en el procés de creació d’una obra, els interessos particulars o les mancances del sector de l’art.
En aquest exemplar de la revista, el reportatge principal tracta sobre l’oli de Riudoms, amb entrevistes amb dos dels productors locals sobre com es comercialitza el producte, com se’n garanteix la qualitat i quines mancances hi ha en el sector, entre d’altres qüestions.
El 24 de juny de 1950, l'Església de Sant Jaume de Riudoms va acollir un esdeveniment històric: el bateig de la primera colla sardanista del poble. Amb un total de vuit balladors i apadrinats per Enric Castro Casanovas, l'alcalde d'aquell moment, i Maria Antonia Salomó, "La Flor del Camp" va ser una colla petita i de curta durada, però es va convertir en un dels molts testimonis de com es vivia el món sardanístic durant l'època franquista.
L’esport del pàdel, una disciplina bastant moderna, ha viscut en els últims anys una eclosió de practicants i seguidors. Riudoms no n’ha estat una excepció i actualment ja compta amb 6 pistes repartides entre el Pavelló Municipal, la Masia Castells i el Pàdel Pergolas.
En L'Om d'aquest mes podreu trobar el reportatge 'La centuriació: l'organització del territori de Riudoms durant l'època romana', dedicat a la recent publicació dels Quaderns de Divulgació Cultural del CERAP.